La Madonna de Beer
The Bank House és un petit bed & breakfast estratègicament situat al carrer principal de Beer. L’afable Bob Pearse es desviu amablement cada matí a servir el full english breakfast, és a dir, un parell d'ous al gust, bacó, salsitxa, mongetes, xampinyons i un tomàquet, generalment escaldat o fregit. Cafè o te. La casa té tres habitacions per convidats, així que en temporada és fàcil trobar a la finestra, al costat de la porta d'entrada i sota la Union Jack i la bandera de Devon, un cartell indicant concisament: no vacancies.
Mentre Bob trasllada els serveis, des de la cuina arriben melodies dels quaranta. Standarts clàssics dels anys de la Segona Guerra Mundial. Units a la decoració recarregada de l'estança habilitada per esmorzar transporten a una altra època. Quadres amb motius colonials, plaques metàl·liques anunciant una marca de te, escenes de regiments amb la casaca vermella. The Thin Red Line, llegeixo en un d'ells. Sobre la llegenda, una sèrie de fusellers reials apunta a un imaginari enemic que transcendeix del contingut del rectangle. Em giro i al costat de la finestra que hi ha rere la meva hi ha penjada una placa commemorativa de la RAF, Royal Air Force, en reconeixement a la recaptació de fons per a la guerra. Un tipus alat munta sobre una espècie de rèptil de tres caps, del qual no se sap del cert si pretén agredir-lo o donar-li suport. Tot en un to marmori potser més propi d'una làpida.
© J.L.Nicolas
