La Perla del Sahel
La plaça de Farhat Hached reparteix una mica el trànsit humà de la ciutat. Envia a uns cap a l'estació on prendran un tren cap a la veïna Monastir o més lluny i, en direcció oposada, cap a Tunis. Altres esperen el canvi de semàfor per accelerar cap a les platges del nord o Port el Kantauri i encara queden els qui, sense presses, dirigiran els passos cap als carrerons de la medina de Susa, la perla del Sahel.
En aquest cas el Sahel no és l'estepa subsahariana, sinó que és el nom amb què es coneix la regió central i costanera de Tunísia. A Susa, com per la resta de la regió van desfilar successivament fenicis, romans, vàndals, romans de l'orient bizantí i àrabs. Susa va ser Hadrim pels cartaginesos i Hadrumetum per a Roma.
Tornant a la plaça de Farhat Hached, a uns passos d'ella, una altra plaça, més petita, la dels Màrtirs, dóna accés a la Gran Mesquita i al ribat. La situació de la mesquita és atípica, ja que generalment es troben al centre de l'entramat urbà. També és atípic que no tingui minaret, malgrat la senzillesa manifesta de l'arquitectura aglàbida. La crida a l'oració es feia des de la torre del ribat. La raó de tal excentricitat rau en el seu origen, va ser fortificació abans que oratori i des del seu emplaçament defensava també el port i les drassanes, des de les quals van salpar al segle IX els navilis dels aglàbides que van partir a la conquesta de Sardenya, Malta i Sicília.
El sol vespertí tenyeix de carmesí els murs del ribat, una de les fortaleses monàstiques més ben conservades del país. Al voltant del pati central es distribueixen les cel·les que van ocupar els creients i una escala en espiral porta fins a dalt del nador, la torre sentinella que avui serveix per intuir els ànims de la ciutat. Les muralles de la medina només es troben a faltar en aquesta cantonada, que va patir un bombardeig durant la Segona Guerra Mundial, la resta es conserva en unes admirables condicions. Al segle VII les tropes àrabs d’Uqba Ibn Nafi van arrasar les defenses de l’Hadrumet bizantina que els aglàbides aixecarien de nou. De les vuit portes originals encara n’hi queden quatre, Bab el Gharbi, Bab el Jerid, Bab al Khabli i Bab al Finge, la porta de la fulla. Va merèixer aquesta apel·lació durant els primers anys del protectorat francès quan es va instal·lar davant una guillotina. A l'extrem oposat de la medina i a la seva zona més elevada està la Kasbah, la fortalesa palatina que protegia el recinte emmurallat. Avui acull el Museu d'Arqueologia de Susa.
© J.L.Nicolas
