La Plaça d'Edith Piaf
Gluges és una petita població al nord de la regió de Quercy, avui al departament del Lot, al sud-oest francès. La vintena de cases que el componen s'alineen sota la protecció d'un gran faralló rocós on, antigament, es van obrir alguns habitatges troglodítics. Des de 1997, la petita plaça que hi ha davant de l'església del segle XIX du el nom de l'autora de la Vie en Rose, la diva gal·la Edith Piaf.
A finals dels anys cinquanta, Piaf ja patia la malaltia que la portaria, amb tan sols quaranta-set anys, a una tomba al parisenc cementiri de Père Lachaise. Se li posava bé passar temporades retirada, de tot i de tots, al costat del corrent de la Dordogne, que, mandrosament, traça infinits meandres entre els calcaris altiplans de Quercy. Piaf, creient, freqüentava discretament les esglésies de la comarca i, entre els escassos i deserts carrerons de Gluges s'endinsava en un curiós temple d'aires neoromànics erigit al segle XIX, ja que l'antiga església romànica feia anys que estava mig abandonada. Notre Dame de l'Immaculée Conception posseeix una elongada façana vertical, coronada per una torre central quadrada rematada per una aguda teulada hexagonal de pissarra, a banda i banda una estreta torre circular flanqueja el cos que conté la porta amb un lleuger arc de mig punt i una rosassa de moderades dimensions. La nau sembla abraçada pel penya-segat rocós. Al davant hi ha una realista crucifixió de pedra amb una inscripció que detalla el cinquantenari de la construcció: 1901.
Allà, la Piaf va advertir el deteriorat estat del temple i, particularment dels seus vitralls. Una vegada, va tenir l'ocasió de conversar amb el sacerdot de Saint Denis lès Martel, el pare Delbos, qui també s'ocupava de l'església de Gluges, a qui li va assenyalar el trist estat del temple, dient-li: “Je séjourne à Cressensac mais j’aime votre petit village, et j’aime venir me recueillir en ce lieu. Je m’apelle Edith Piaf, est-ce que cela vous ferait plaisir que je vous offre des vitraux pour reemplacer ceux qui sont cassés? Seulement j’y mets une condition : tant que je serais en vie, je veux que personne ne sache que j’ai fait ce don”. (“Estic a Cressensac, però m'encanta el seu petit poble i m'encanta venir a meditar a aquest lloc. El meu nom és Edith Piaf, li alegraria si l’oferís algunes vidrieres per reemplaçar les trencades? Només poso una condició: mentre sigui viva, no vull que ningú sàpiga que vaig fer aquesta donació”.)
Els vitralls van ser renovats i el pare Delbos va mantenir la seva promesa fins a finals del 1963. Edith Piaf havia mort el 10 d'octubre i el sacerdot va revelar en una missa celebrada dies després el nom de la donant. Trenta-quatre anys havien transcorregut quan un diumenge d'estiu, a les cinc de la tarda, el consell municipal va aprovar homenatjar Piaf donant-li el nom al petit espai que s'estén davant de Notre Dame de l'Immaculée Conception. Allà, al costat d'un balcó amb un forjat de ferro i sobre l'heura que amenaça de cobrir la placa, es llegeix: Place Edith Piaf. Aquella Edith Giovanna Gassion qui va arribar a aquest món el 19 de desembre de 1915, va ser abandonada per la seva mare, que no tenia recursos per criar-la, i va començar la seva carrera musical als cabarets de Pigalle, a París.
Uns passos més enllà hi ha el que queda, renovat, de l'antiga església romànica de Saint Pierre ès Liens, tanmateix, a l'abric del faralló. De la versió més antiga, del segle XI, se'n conserven dos capitells amb entrellaçats i palmetes. Va ser construïda per Gaillard, senyor de Mirandol, per dipositar les relíquies que va portar de Terra Santa. A l’exterior conserva catorze mènsules romàniques amb figures d'animals i humanes A l'interior, a banda del presbiteri reformat entre els segles XVI i XVII, encara s'aprecien algunes pintures murals medievals i els escuts d'armes d'antics senyors locals, entre ells els Lasteyrie du Saillant i els Maynard-Lestrade. Dessacralitzada el 1858 i progressivament degradada va ser reemplaçada per la veïna església neoromànica del XIX, la que va enamorar a Piaf.
© J.L.Nicolas
