La Porta dels Déus
Quan Anum, l'Altíssim, Rei dels Anunnakus i el diví Enil, senyor de cels i terra, van atorgar al diví Marduk, primogènit del déu Ea i el van magnificar entre els Igigu; quan van imposar a Babilònia el seu sublim nom i la van fer la més poderosa dels Quatre Quadrants, quan em van assegurar també a mi, Hammurabi, príncep devot i respectuós dels déus, perquè jo mostrés la Equitat al País, perquè jo, com el diví Shamash aparegués sobre els "Caps Negres" i il·luminés la terra.
Són les primeres línies de l’estela cuneïforme coneguda com a Codi d'Hammurabi, sisè rei de la dinastia amorrea qui va viure i regnar a Babilònia entre 1728 i 1686 AC i es va proclamar rei de Sumèria, Acadia i les Quatre Regions. Sota el seu regnat va convertir a la petita ciutat-estat en un imperi que va dominar Mesopotàmia entre el Kurdistan i el Golf Pèrsic, entre les terres de Mari fins a Susa, a l'actual Iran, superant la capital assíria Nínive.
Babilònia era anomenada en temps dels sumeris Ka-dingirra, la Porta dels Déus, fundada segons la Bíblia per Nemrod, fill de Cush, nét de Cam i besnét de Noè. Cadascuna de les portes de la ciutat rebia el nom d'un déu: Shamash, Ishtar, Marduk, Adad, Enlil, Zababa, Uresh. En temps de Nabucodonosor, durant el segon regne caldeu, es va construir la famosa porta d'Ishtar, per la qual s'accedia al temple de Marduk. Més que una porta es tractava d'un recinte fortificat que controlava l'accés a la zona nord de la ciutat, que, també en aquest període va albergar una de les Meravelles de l'Antiguitat: els Jardins Penjants fets construir per Amytis, esposa del monarca.
© J.L.Nicolas
