La Sublim Porta
Des de la terrassa del Cafè Loti, sobre l'últim dels set turons d'Istanbul, la vista mostra com la Banya d'Or separa la ciutat nova, a l'esquerra, del vell Serrallo i els records de passats imperis. Més enllà s'intueix Àsia. Sobresurten els ponts entre les dues ribes amb el seu frenètic trànsit i els nombrosos minarets que es projecten cap a les altures convocant als creients.
Són els minarets de Santa Sofia, de la Mesquita Blava de Sultanahmet, de Yeni Camii, de la Rüstem Passa Camii, de Beyacit i de Suleymania i de tantes altres, prop de les innombrables cúpules que es perfilen sobre el gran palau de Topkapi, al costat de la Sublim Porta, aquella que donava accés al govern del Gran Visir i, per tant, de l'Imperi. Però descendint de les altures fins al paviment, a prop d'on es diluciden assumptes més mundans, aquí la gent ve i va barrejada amb els turistes que vaguen entre els autocars i la plaça de Ayasofya. Seguint la que en temps de Roma i de Bizanci va ser la gran avinguda que travessava l'urbs i que avui recorren al llarg les vies del tramvia, s'obren comerços de tot tipus fins arribar a la plaça de Beyacit. Abans, a mà dreta, una vorera en lleu descens condueix fins a la porta de Kapalıçarşı, el Gran Basar. Un viarany on es troben i s'allunyen cinquanta-vuit carrerons coberts on s'amunteguen mercaderies de totes classes. Quatre mil botigues ofereixen llums penjants de vidre amb reforços metàl·lics, acolorides teles, cristalleries i jocs de té, entre d'altres milers de coses. En altres temps hi havia caravanserais on els mercaders forans podien allotjar-se i guardar els seus productes. Els preus es negocien en una xerrameca en la què sol tenir avantatge el venedor, en particular si qui compra no té una idea aproximada del valor de l'objecte del seu desig.
Al barri d'Eminönü, no gaire lluny, està Misir Çarsisi, el basar de les espècies. No emula en dimensions al Gran Basar, és clar, però és extraordinàriament divers en la seva especialitat. S'amunteguen en cuidades piles cúrcuma mòlta, grans de cardamom, estrelles d'anís i inimaginables mescles de curri i saons ja preparades i no falten els populars adobats en els seus pots de vidre que mostren envinagrats trossos de pastanaga, cogombre, bitxo o olives. També hi ha sabons perfumats de fruites i flors, aromes diversos atapeïts en primes barres d'encens i sàndal, que només esperen ser encesos per dispersar les seves essències.
© J.L.Nicolas
