La Torre de Joyce
Als afores de la ciutat de Dublín hi ha una antiga torre de defensa. Està a la vora de la costa i allà el gran escriptor irlandès James Joyce va ambientar l'inici de l’enciclopèdica aventura humana Ulysses amb la paròdia d'una missa a càrrec d’un tal Buck Mulligan.
“Stately, plump Buck Mulligan came from the stairhead, bearing a bowl of lather on wich a mirror and a razor lay crossed. A yellow dressinggown, ungirdled, was sustained gently behind him on the mild morning air. He held the bowl aloft and intoned: -Introibo ad altare Dei”.
“Solemnement, el rabassut Buck Mulligan aparegué al capdamunt de l’escala portant un bol d’escuma amb un mirall i una navalla creuats a sobre. Per darrere l’oreig del matí aguantava suaument la bata groga descordada. Alçà el bol salmodiant: -Introibo ad altare Dei.”
És el primer paràgraf de l’Ulysses. Buck Mulligan no és altre que Oliver St John Gogarty qui s'adreça jocosament a Stephen Dedalus, alter ego de Joyce, que ja va aparèixer a Stephen Hero i en el Retrat de l'artista adolescent. L'estudiant anglès, Samuel Chenevix Trench, esdevé Haines, tercer resident de la torre aquell 4 juny de 1904 a les 8 del matí. “A ponderous Saxon. He thinks you're not a gentleman. God, these bloody English. Bursting with money and indigestion. Because he comes from Oxford”. (“Un saxó pesat. Es pensa que no ets prou senyor. Redéu, aquests fotuts anglesos. Rebentant de tips i de diners. Tot perquè ve d'Oxford”).
Les torres Martello són unes edificacions còniques de defensa que els britànics van prodigar per tot el seu imperi. Es van inspirar, tant en l'estructura com en el nom en la torre genovesa de Punta Mortella - Cap de les Murtreres -, a Còrsega, la construcció va ser encarregada a l'arquitecte Giacomo Palearo Fratino i va ser completada l'any 1565. Solen tenir una dotzena de metres d'altura i un parell de pisos a l’interior que albergaven un magatzem de munició, aigua i queviures i on s’allotjava una guarnició militar. L'entrada solia estar al primer pis en lloc de la planta baixa i era accessible mitjançant una escala que es podia retirar en cas d'amenaça. Al llarg del segle XIX els anglesos van utilitzar no menys de cent quaranta per defensar punts estratègics de les seves costes, n'hi ha a Menorca, a Sud-àfrica, Indonèsia i a Jamaica, entre d'altres. De les vint-i-sis que es van aixecar a Irlanda en queden divuit en peu i la de Sandycove és l'onzena de la sèrie de setze que van defensar Dublín. Des de la terrassa es pot veure, cap al sud-est, la de Bullock Harbour, cap al nord es distingeixen els campanars de St. Michaels i de Mariner's Church i al fons, més enllà de la desembocadura del Liffey, s'aprecia el perfil de la península de Howth.
També és la més famosa, ja que és la que va formar part l'escenari del primer capítol de l’Ulysses de Joyce. Es troba al sud de Dublín, entre les poblacions de Dún Laoghaire i Dalkey. Sandycove va ser popular per uns antics banys masculins que es van conèixer com a Forty Foot Pool (sic), la piscina dels Quaranta Peus, un lloc també esmentat per Joyce. El nom es deu al Fortieth Foot Regiment que tenia els quarters a la bateria propera a la torre. Quan van ser inaugurats eren uns banys exclusivament masculins coneguts com a Gentlemen's Swimming Club, el qual des de 1880, va ser gestionat per la Sandycove Bather's Association. Amb el pas del temps i després de la incursió, els anys setanta, d'un grup de feministes que es van banyar nues per protestar contra la discriminació de gènere, es va acabar amb l’exclusió. Aquests organitzen cada any, per Nadal, una gèlida capbussada col·lectiva, tot i que hi ha qui no espera i no és estrany trobar gent remullant-se a les aigües de la veïna platja quan ja els dies d'estiu han quedat força enrere.
La torre va deixar de tenir ús militar el 1904, cent anys després de la seva construcció, i es va oferir en lloguer per vuit lliures esterlines anuals. El mes d'agost d'aquell mateix any va ser llogada per Oliver St. John Gogarty, qui en aquells dies, amb 26 anys, encara estudiava medicina i intentava esdevenir un poeta. Gairebé immediatament Gogarty va convidar a instal·lar-se a altres dos estudiants: Samuel Chenevix Trench, d'Oxford, i un tal James Augustine Aloysius Joyce, de 22 anys d'edat. Joyce va arribar el 9 de setembre, però no va passar més de sis dies al costat dels seus companys a causa d'un incident en el qual Trench, després de patir un malson, la va emprendre a trets amb la llar de foc i Gogarty es va incorporar disparant a unes cassoles.
Joyce va decidir abandonar-los a tots dos i al lloc tot i que anys més tard integraria aquells dies de joventut en la seva obra més notòria. Gogarty es convertiria en un rellevant cirurgià i escriptor ocasional que va publicar les irreverents poesies de The Ballad of Japing Jesus i, el 1954, It is not this Time of the Year at All! on recull alguns records sobre els companys de la torre. Sobre els seus convidats va escriure: “Joyce was gratly impressed by what he took for Trench’s Eton and Oxford accent. With formal courtesy he gave him his bed at the right-hand side of the entrance door and slept in a bed under the shelf which run round the room”. (“Joyce va quedar gratament impressionat pel que ell va prendre com accent d'Eton i Oxford de Trench. Amb cortesia formal, li va cedir el llit a la dreta de la porta d'entrada i dormia en un llit sota el prestatge que envolta l'habitació”.) Gogarty mantindria la torre fins a 1925. Un pub de Temple Bar ostenta avui en dia el seu nom.
La torre va ser comprada el 1954 per l'arquitecte Michael Scott qui, amb l'ajuda econòmica del cineasta John Houston i la col·laboració de la primera editora de l’Ulisses, la nord-americana Sylvia Beach, la van transformar en el museu dedicat a l'escriptor irlandès. Conseqüentment van inaugurar l'espai un Bloomsday, el dia en què els entusiastes de l'obra de Joyce celebren la jornada en què transcorre l'acció de la novel·la i el mateix dia en què l’escriptor va conèixer a qui seria la seva esposa, Nora Barnacle, un 16 de juny. En el cas de la inauguració va ser el de 1962. Actualment l'antiga fortalesa es coneix com la James Joyce Tower i és mantinguda per l'agrupació de voluntaris Friends of Joyce Tower Society.
El museu ha condicionat un espai amb l'aparença que va haver de tenir el 1904, durant l'estada de l'escriptor. A la planta baixa hi ha la recepció i l'inici de l'exposició amb quadres, fotografies, un bust de l'escriptor obra de Milton Hebald i algunes mostres de primeres edicions, com la de l’Ulisses publicada el 1922 per Shakespeare & Co. i unes pàgines del manuscrit original de Finnegans Wake. Al primer pis es mostren objectes de l'època, una armilla i una guitarra que van pertànyer a l'escriptor i el motlle de guix que es va realitzar del seu rostre quan va morir. Al costat hi ha l'espai on van conviure els tres estudiants, amb l'hamaca, el llit sota la prestatgeria, una taula amb tres tasses i tres ampolles de Guinness i, al costat de la llar de foc, una figura de porcellana d'una pantera negra que evoca el somni de Haines - Samuel Chenevix Trench. També hi ha cartes, manuscrits i antigues edicions de les seves obres. Des de la teulada s'aprecia la costa que va defensar la torre, la platja i la ubicació dels antics banys. Per al periodista Luis Pancorbo “no es de extrañar que tras la visita entren ganas de tomar una pinta de Guinness y de seguir leyendo el Ulises”.
Una mica més enllà, al passeig que corre paral·lel a la mar del qual forma part Otranto Terrace i amb la torre al fons, hi ha uns jardins en els quals el 18 de maig de 1983 es va plantar un arbre per commemorar el centenari del naixement de l'escriptor. A la seva ombra, si és que no hi ha núvols que ho impedeixin, una llosa recorda una cita de l'Ulisses: “…he gazed southward over the bay, empty sabe for the smokeplume of the mailboat vague on the bright skyline, and a sail tacking by the Muglins”. (“... mirava cap al sud, més enllà de la badia, buida, llevat del plomisall de fum del paquebot desdibuixat sobre la ratlla de l'horitzó, i la vela que virava a l’altura de les – illes - Muglins”).
Dublín té altres espais dedicats a un dels seus escriptors predilectes, a North Great George Street, prop del carrer Parnell, al nord de la ciutat, es troba el James Joyce Centre, on, per descomptat, cada any se celebra el 16 de juny.
I ara és el moment de coincidir amb l'apreciació de Pancorbo.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o e-Book
