La Vall dels Reis
Els antics egipcis van anomenar Ta-sekhet-ma'at, Gran Camp, a la vall que el sol abrasa sota Meretseger, el turó que estima el silenci. El silenci que ha acompanyat durant segles als centenars d'extraordinàries tombes que es van ocultar, excavades a la roca, sota la sorra de la Vall dels Reis.
Els enterraments dels reis d'Egipte van abandonar l'ostentació per intentar protegir les tombes dels qui les profanaven tot a risc d'exposar-se a severs càstigs. A l'oest del Nil, a l'oest de Tebes, la capital, aquests es van convertir gairebé en llocs secrets. Malgrat les precaucions, la major part dels sepulcres van ser saquejats ja en temps dels faraons. El pas del temps tornaria a enterrar-los, aquesta vegada en l'oblit. Excepte per als 141 membres de la Commission des Sciences et des Arts que va acompanyar a l'estiu de 1798 a Napoleó en la seva campanya contra l'Imperi Turc a Egipte. Aquests van plasmar les seves investigacions i descobriments en els nombrosos volums de la Description de l'Égypte, ou Recueil des observations et des recherches qui ont été faites en Égypte pendant l'expédition de l'Armée française, imprès a París el 1809.
Després de l'expedició francesa va començar la febre per la caça de tresors, peces d'arqueologia per col·leccions de museus i de particulars i la nova passió per l'egiptologia. Giovanni Battista Belzoni, Johan Buckhardt, Jean François Champollion i altres curiosos es van aventurar en una recerca del passat carregada del romanticisme imperant en l'època. Tots participarien en els descobriments i l'estudi de nous jaciments, sens dubte un dels més cridaners va esdevenir en les proximitats de Luxor, on a la riba occidental del Nil es van començar a trobar enterraments reals i de nobles, tombes tan belles com les de Seti o la d'Horemheb.
El moment estel·lar de la vall es va produir el 4 de novembre de 1922, quan Howard Carter, en l'excavació finançada per un altre amant de l'egiptologia, Lord Carnavon, va descobrir prop de l'accés a la tomba de Ramsès VI un nou enterrament. Era el d'un faraó menor amb prous feines conegut aleshores, Tutankamon. El dia 26 Carter i Carnavon van poder entrar a la tomba tres mil·lennis després que aquesta fos segellada. El 16 de febrer de l'any següent van accedir a la cambra interior on es trobava el sarcòfag. Durant set anys van extreure uns cinc mil objectes que van dipositar al Museu del Caire, el més conegut és la màscara d'or del faraó. Tutankamon va morir en la seva adolescència i encara s'especula sobre la causa de la seva mort. El seu decés prematur sembla justificar un enterrament precipitat en una tomba gairebé improvisada. A la sala hi ha una representació de Nut, la deessa del cel, i de Tutankamon guiat per Osiris en el seu camí cap al regne dels morts. Quatre contenidors de fusta, un dins de l'altre, guardaven el sarcòfag que contenia en el seu interior tres taüts, els dos més externs de fusta decorada amb làmines d'or i l'intern d'or massís. Dins d'aquest últim reposava la mòmia del faraó amb la faç coberta per la famosa màscara.
© J.L.Nicolas
