Le Ruïnes de Corbera
Corbera d'Ebre s'arremolinava entorn del turó de la Muntera protegida per les serres de Cavalls i de Pàndols. La Batalla de l'Ebre va devastar la població expulsant la major part dels seus habitants. Avui, com Belchite o altres escenaris de la Guerra Civil, s'han mantingut les ruïnes per al record.
Tot just passaven quinze minuts de la mitjanit del 25 de juliol de 1938 quan les aigües de l'Ebre es van veure pertorbades, entre Mequinensa i Amposta, pel moviment d'aquells que pretenien creuar-les. Acabava de començar un dels últims i més sagnants episodis de la Guerra Civil espanyola que es perllongaria al llarg de cent quinze dies i posaria fi a les vides de més de trenta mil persones. La Batalla de l'Ebre es va iniciar amb l'ofensiva republicana que va portar a l’ocupació de més de 800 Km² durant la primera jornada. A les dues de la tarda d'aquell dimarts ocupaven Corbera mentre altres soldats de la 11 Divisió del V Cos de l'exèrcit republicà dirigit per Líster ocupaven Miravet. No obstant això l'avanç s'estancaria i les tropes governamentals es van trobar combatent d'esquena al riu.
El 9 d'agost les tropes feixistes van iniciar la contraofensiva i Corbera d'Ebre va quedar exposada a la línia del front juntament amb la Pobla de Massaluca, Vilalba dels Arcs i Gandesa. El 14 les tropes d'Enrique Líster es repleguen cap a Corbera cedint posicions a la Serra de Pàndols. El dia 3 de setembre els rebels van trencar el front al nord de la població ja en aquells dies seriosament destruïda pels impactes dels obusos d'artilleria i als bombardejos aeris. Aquell mateix dissabte va caure Corbera.
L'última ofensiva feixista va començar el diumenge, 30 d'octubre, amb el bombardeig sistemàtic contra les posicions republicanes des de les tres-centes peces d'artilleria que es van emplaçar entre les ruïnes de Corbera. Aquestes van disparar nou mil tones d'explosius als quals s'afegirien vuit mil més llançades per l'aviació italiana i la Legió Còndor alemanya. El 4 de novembre cau Miravet, el 7 Mora d'Ebre, el 16 Riba-roja, així fins al 26 de gener de 1939 quan ja entrarien a Barcelona.
Corbera d'Ebre va arribar al final de la guerra en un estat ruïnós, literalment, i havia perdut una tercera part dels dos mil cinc-cents habitants que residien abans de l'inici de la guerra, molts d'ells van optar per traslladar-se a la part baixa del turó on es va reconstruir la població. Ara la zona alta es coneix com la Muntera o Poble Vell i va quedar completament abandonada quan l'any 2008 es van mudar els últims veïns a la part nova de Corbera.
L'existència de Corbera d'Ebre havia estat documentada ja l'any 1153, quan Ramon Berenguer IV va cedir a l'Orde del Temple el castell de Miravet i una altra fortalesa a la població. Les dues passarien a dependre de l'Orde Hospitalària el 1317 després del desmantellament del Temple. Corbera també va patir les conseqüències de la Guerra Civil Catalana i de les guerres dels Segadors i de Successió.
Des de dalt del campanar de l'església de Sant Pere s'aprecien els recorreguts dels carrers Major, Hospital, Ampla i del Poble Vell, on amb prou feines les ruïnes d'alguns edificis esbossen el traçat. La mateixa església, que ja havia estat conclosa el 1827 sobre un anterior santuari romànic ha estat reconstruïda i s'ha convertit en un espai cultural. Acabada la guerra només es podia utilitzar per a les cerimònies religioses una de les tres naus, ara s'ha condicionat la plaça amb un nou paviment i s'ha restaurat el campanar. També s'han realitzat algunes obres de conservació en les cases de Cal Cec i de Cal Metget així com en alguns murs que amenaçaven de caure.
A l'octubre de l'any 2000 es va inaugurar un monument dedicat als combatents de les Brigades Internacionals, tretze anys més tard es va recordar amb una placa al Batalló Britànic amb el següent text: El 21 de setembre de 1938, el Govern de la República va anunciar la seva decisió de retirar del seu exèrcit a tots els voluntaris internacionals. El Batalló Britànic de la XV Brigada va combatre per última vegada al costat d'aquesta carretera, entre dos i tres km a l'est de Corbera d'Ebre abans de ser retirat del front el 24 de setembre. En aquells tres últims dies de combat van morir 23 voluntaris britànics, juntament amb més de 175 camarades espanyols d'aquest Batalló.
© J.L.Nicolas
