Les Colònies dels Estrets
Per la Janira
Els estrets de Malaca i de la Sonda, o simplement the Straits, que separen la península de Malàisia de la gran illa de Sumatra, van concentrar la major part del trànsit marítim entre l'Índia i la Xina, entre Orient i Occident. Fins i tot en l'actualitat és una important artèria naval en la qual encara es cometen actes de pirateria. Cent deu incidents van ser denunciats el 2004. L'Imperi Britànic va tractar de controlar les seves aigües mitjançant tres grans ports: Penang, Malaca i Singapur.
Ja en l'antiguitat, comerciants àrabs, africans i perses utilitzaven les costes occidentals de Malàisia per avituallar els seus navilis abans de prosseguir viatge cap als ports de la Xina per proveir-se de mercaderies exòtiques. Els estrets es creuaven en una o altra direcció en funció de la direcció dels monsons. I el control dels estrets suposava, pràcticament, controlar una bona part del comerç mundial, encara que el món fos un orbe reduït com en temps del Regne de Srivijaya o una aldea global com ara.
Malaca, un punt estratègic en l'estret que avui porta el seu nom, no era més que un llogaret de pescadors fins que, a principis del segle XV, es va establir allà Iskandar Shah, també conegut com Parameswara, un príncep hindú de Sumatra. Les seves activitats relacionades amb la pirateria el van obligar a fugir a Temasek, avui Singapur, perseguit pel regne Mahapajit. De Temasek va ser foragitat el 1398 pel regne d'Ayutthaya. El desenvolupament del port i les facilitats donades per emmagatzemar i transportar mercaderies van contribuir significativament al creixement. Els mercaders àrabs van anomenar al port Malakat, que significa concentració de comerciants, es a dir, mercat. Els teixits indis s'entremesclaven amb les porcellanes, la seda i les espècies de les illes. Aquí, els generals xinesos visitaven als seus aliats, el 1405 l'almirall Zheng He emprava el port com a base per a la seva flota. El nét de Parameswara, Muhammad Shah va ser el primer maharajà en convertir-se a l'Islam, el seu fill Muzaffar Shah va adoptar el títol de sultà. Una filla de l'emperador Ming de la Xina va arribar amb cinc-cents servents per contreure matrimoni amb el sultà Mansur Shah, aquests acabarien instal·lant-se al turó que avui es diu Bukit Cina i els seus descendents són els xinesos de l'estret coneguts com nyonya o peranakan. Mansur Shah vivia els millors dies del sultanat de Malaca quan aquest es va estendre per la península malaia, les illes Riau i les costes orientals de Sumatra. Fins que van arribar els portuguesos.
Aquests, com altres potències europees després del descobriment d'Amèrica, intentaven trobar noves rutes als mercats que, a Europa, estaven monopolitzats per les Repúbliques Marítimes, principalment per Venècia. Els portuguesos creien que qui governés Malaca tenia posada una mà a la gola de la ciutat adriàtica. El 1511, després d'alguns intents infructuosos de negociar amb el sultà una autorització per establir un assentament comercial, el virrei de Goa, Afonso d'Albuquerque, va partir de l'enclavament portuguès a l'Índia amb divuit naus i mil quatre-cents homes. Després de tot just un mes de setge van capturar Malaca el 24 agost. L'últim sultà, Mahmud Shah, es retiraria a Johor, on des Penyengat, a l'arxipèlag de Riau, el seu fill Alauddin Riayat Shah II governaria la resta de territoris del sultanat. Malaca romandria en mans portugueses durant cent trenta anys. Durant aquest període la rellevància del port va decaure com a conseqüència del boicot dels comerciants xinesos i musulmans, que el van sortejar afavorint altres escales malaies. Portugal ho faria servir com a refugi entre les seves possessions a Indonèsia, Macau i Goa.
El mateix any en què van prendre la ciutat, els portuguesos la van fortificar amb muralles i bastions al voltant del turó on va estar el palau del sultà, una fortificació que va resistir els esforços del sultanat de Johor per recuperar el port i que només va cedir davant l'atac dels holandesos el 1641. A la Fortalesa de A Famosa s'accedia a través de quatre portes: la de la Duana, la de São Domingo, la de Sant Antoni i la de Santiago, única que es manté en peu i que ha romàs com un de les restes arquitectòniques europees més antigues a l'Àsia, gràcies a l'interès de Sir Stamford Raffles qui va insistir, ja durant el període britànic, en què es conservés algun tram del monument, del que encara es veu a sobre la porta l'escut d'armes de la companyia holandesa. Fora de la muralla es van formar les barriades de Upih, Tranqueira i Tanjung Pasir. En aquesta última, als voltants de Medan Portugis, la plaça de Portugal, encara hi resideixen descendents dels colons portuguesos barrejats en el temps amb els malais, els Kristang, amb una llengua pròpia derivada del portuguès, el Cristao. Celebren al juny la Festa Senjuang i la Festa San Pedro. En els molls, en baixamar es poden observar uns curiosos peixos que caminen fora de l'aigua sobre el fang sorrenc. Una minúcia comparats amb els varans que neden al riu en el mateix centre de la ciutat i que poden arribar a fer tres metres de longitud, o dels cocodrils que, als afores de Malaca es concentren des de 1987 a Taman Buaya, la granja de cocodrils.
La neerlandesa Verenigde Oostindische Compagnie, Companyia de les Índies Orientals, havia començat a establir-se i a fer-se un espai a les illes de les espècies i a l'Índic, en més d'una ocasió expulsant per la força a la competència. Aquest va ser el cas de Malaca, on recolzant-se en forces dels sultanats de Johor i d'Aceh van prendre la ciutat portuària a Portugal. La van conservar entre 1641 i 1798. No obstant això el principal interès dels holandesos era simplement que no fes ombra als seus ports més rellevants a la regió, principalment al de Batàvia, actual Jakarta, a l'illa de Java. El llegat neerlandès es concentra a Town square o la plaça Holandesa, on van construir, el 1650, l'ajuntament, Stadhuys, com a residència del governador i que avui acull el Museu d'Història i Etnografia. Al davant hi ha l'església de Crist Chuch, de 1753, i la torre del rellotge, de 1886. L'església originalment estava emblanquinada, des de 1911 tot el conjunt de la plaça va ser pintat en un característic to vermell. L'església de Sant Pau, construïda pels portuguesos, es va reconvertir per als ritus protestants i va ser reanomenada Bovenkerk, l'església alta, ja que estava sobre el pujol. També durant l'època holandesa, el 1645, es va construir el temple Cheng Hoon Teng, o del Núvol Verd, dedicat a les confessions Taoista, Confucionista i Budista, és el més antic de Malàisia. Conserva una inscripció dedicada a la visita de l'almirall Zeng He. A prop, al mateix carrer Tukang Emas, es troben el temple hinduista Sri Poyyatha Vinayagar i la mesquita de Kampung Kling.
Malaca va ser cedida als britànics després del tractat anglo-holandès de 1824 pel qual, a canvi, se'ls cedia Bencoolen a Sumatra. Inicialment va ser administrada per la British East India Company abans que passés a convertir-se en dependència de la corona i formés part dels Straits Settlements, les Colònies dels Estrets, amb Penang i Singapur, per les que els anglesos tenien preferència.
L'illa de Penang - significa areca o nou de bètel - situada al nord de l'entrada de l'estret, pertanyia al sultanat de Kedah abans que el sultà Abdullah Mukarram Shah la cedís a la Companyia Britànica de les Índies Orientals el 1786 a canvi de protecció militar contra l'amenaça dels exèrcits birmà i siamès. L'assentament, que el capità Francis Light va tornar a anomenar Prince of Wales Island, es va reforçar amb la construcció d'una fortalesa, Fort Cornwallis, allà on van fundar Georgetown i es van traçar els primers quatre carrers: Beach, Light, Pitt i Chulia, que encara conformen el nucli de la ciutat actual. L'obertura del Canal de Suez va desenvolupar extraordinàriament el comerç amb el llunyà orient i Penang se’n va beneficiar àmpliament. La bonança va atreure a milers d'emigrants d'orígens diversos i va convertir la colònia en un centre plenament cosmopolita. Alguns escriptors van voler conèixer de prop aquesta joia de la corona i Somerset Maugham, Herman Hesse, Rudyard Kipling, Karl May i Joseph Conrad, entre d'altres, van ocupar habitacions al Eastern and Oriental Hotel, a Lebuh Farquhar.
Georgetown, tot i estar a Malàisia, és una autèntica ciutat xinesa, diuen que fins i tot més que Hong Kong o Singapur. Al centre encara hi ha les típiques cases peranakan amb les botigues que ocupen tota la façana i no falten ni rickshaws ni trishaws per desplaçar-se.
Al sud de l'illa, a Bayan Lepas, s'aixeca des de 1850 el temple de les serps que es va anomenar Temple del Núvol Blau. Es va construir en memòria d'un monjo budista anomenat Chor Soo Kong, de qui es diu que va donar refugi als ofidis de la selva, així que el temple està poblat d'escurçons adormits pel fum de l'encens i als que prudentment se'ls ha desproveït del verí.
Els transbordadors operen les vint i quatre hores per unir Butterworth amb l'illa, tot i que des de 1985 és accessible per un dels ponts més llargs d'Àsia, Jambatan Pulau Pinang.
Després de l'ocupació japonesa durant la Segona Guerra Mundial les Colònies dels Estrets es van dissoldre el 1946 integrant-se posteriorment a la Federació Malaia, amb l'excepció de Singapur, que tot just hi formaria part durant un any, entre 1964 i 1965.
© J.L.Nicolas
