Les Damisel•les de Sigiriya
De vegades em quedo observant, al saló de casa, una tela que vaig comprar fa uns anys en un mercat del ram a Negombo, Sri Lanka. És un bàtik que el pas del temps i sobretot l'exposició a la llum ha descolorit d'una manera notable. Es percep particularment sobre les tintes negres.
En ell, dos joves, esveltament rubenesques i ricament enjoiades componen, de cintura cap amunt, una escena àulica, palatina. Ambdues aparenten ser del mateix estrat social, engalanades d'una manera similar. Una ofereix a l'altra una safata de nenúfars, aquesta ja ha pres un que sosté a la seva mà esquerra. Les seves mirades es perden en l'espai sense trobar-se. L'escena està calcada d'altres similars, pintades al fresc, que es troben a Sigiriya.
Sigiriya, o Sihagiri, la Roca del Lleó, és una enorme mole, de dos-cents metres d'alçada i una superfície en el cim d'una hectàrea i mitja, situada a mig camí de les antigues capitals Anuradhapura i Polonnaruwa. Òbviament es veu de lluny i és inoblidable. Antigament havia acollit palaus reals i una fortificació. Segons les cròniques del Mahavamsa, principal font escrita que recull els fets passats a l'illa, el complex va ser construït pel rei Kashyapa entre el 477 i el 495, després de l'assassinat del seu pare, el rei Dathu Sena. A la mort de Kashayapa, Sigiriya es va convertir en un monestir budista que va perdurar fins al segle XIV. Durant el regne de Kandy, al segle XVII, abans de la colonització anglesa, es va emprar com a fortificació avançada. Després tornaria a caure en l'oblit. No seria fins a l'any 1831, en què el major de l'exèrcit britànic Jonathan Forbes, adscrit al 78º regiment de Highlanders va descobrir les ruïnes entre la mala herba que les havia recobert. A partir de 1890 s'iniciarien els treballs dels arqueòlegs.
Llegir més en edició impresa o e-Book
© J.L.Nicolas
