Les Portes de Colònia
Colònia va disposar, des de temps de Roma, d'unes muralles fortes per assegurar la defensa de la ciutat. Posteriorment, en època medieval, es van aixecar noves muralles i portes per franquejar-les, algunes han arribat fins als nostres dies.
Entre els segles I i III, la ciutat romana a la vora del Rin, als límits de l'Imperi, va aixecar muralles per protegir-se en una frontera cada vegada més inestable. Aquell primer anell defensiu va ser ampliat en diverses ocasions fins a doblar l'extensió dels seus murs sobre l'any 1180. La primera ampliació es va dur a terme després de les visites dels pirates vikings que van navegar amb els seus drakars remuntant les aigües del Rin l’any 862 i, de nou, el 882. La ciutat va reforçar les muralles romanes l'any 950 i, altra vegada i ara abastant una àrea més gran, els anys 1106 i 1180, quan ja l'habitaven unes quaranta mil persones. En aquesta última ampliació, la del 1180, la muralla disposava de dotze portes, cinquanta-dues torres de defensa i vint-i-dues fortificacions. En època prussiana es van remodelar les muralles i s'hi van afegir algunes fortaleses de les quals encara es conserven les de l'antiga universitat i la del barri d'Agnesviertel. Però ja a finals de segle, la muralla era una nosa per al creixement de la ciutat i, el 1880, va començar a ser demolida.
Un fragment del quadre Martyrium der heiligen Ursula vor der Stadt Köln (el Martiri de Santa Úrsula a Colònia) del Mestre de la Petita Passió pintat el 1411 i exposat al Wallraf-Richartz Museum de la ciutat, mostra les muralles i les portes encarades cap al Rin. Un planol més modern, el publicat el 1800 a Londres per John Stockdale, assenyala encara les setze portes de l'urbs renana. En una fotografia feta el 1880 o 1881 s'aprecien els primers treballs de demolició de la muralla amb una inscripció en què es llegeix: Alt-Köln Dierst Bresche in der Alten Stadtmauer am Gereonshof, der Anfag zur Stadterweiterung 1880. (La primera bretxa a l'antiga muralla de la ciutat a Gereonshof, el començament de l'expansió de la ciutat el 1880).
Actualment el perímetre que va tenir la muralla medieval encara es pot recórrer en algun tram, on es va preservar algun fragment de llenç, per exemple al llarg de Hansaring o Sachsenring, vies perimetrals del nucli antic. De les antigues muralles romanes es poden veure fragments al Römisch Germanisches Museum, Museu Germànic Romà, a prop de la catedral. Es calcula que aquesta tenia uns quatre quilòmetres, amb nou accessos i dinou torres semicirculars.
Pel que fa a les portes de les muralles, de les dotze que va tenir la ciutat medieval se n'han conservat tres: al nord la d'Eigelsteintor, a l'oest la de Hahnentor i, al sud, la de Severinstor. La primera, l'Eigelsteintor, va ser oberta amb la tercera ampliació de la ciutat, al segle XII, substituint una altra anterior que estava situada a un centenar de metres. Està protegida per dues grans torrasses circulars rematades amb merlets i per sobre de l'arc apuntat d'accés hi ha una balustrada de fusta coberta que no apareix en una fotografia de la porta feta l'any 1880. El seu nom prové dels ornaments en forma de pinya de les làpides de l'antiga necròpolis romana, símbol d'immortalitat que als habitants de la ciutat els van semblar glans de pedra, Eicheln aus Stein. Durant l'ocupació francesa va ser coneguda com a Porte de l'Aigle, porta de l'àliga. Vista des de l'interior, per l'altra façana, el cos superior presenta, en dos pisos, quatre finestres geminades inscrites en dos arcs de mig punt; a l'esquerra de l'arc, en un nínxol, hi ha l'escultura que representa el Kölsche Boor, el granger de Colònia que porta les claus i l'escut d'armes de la ciutat amb l'àliga bicèfala.
A Rudolfplatz, a l'oest de la ciutat, la porta de Hahnentor és molt similar a l'anterior, encara que va ser construïda al voltant d'un segle més tard, segueix la mateixa estructura d'arc apuntat flanquejat per dues grans torres emmerletades. Per aquí entraven els reis per dirigir-se a la catedral després de ser coronats a Aquisgrà. Hahnentor també va ser utilitzada com a presó i aquí, l'any 1877, va ser inaugurada la primera línia de tramvia, quan aquests encara eren tirats per cavalls.
A la Chlodwigplatz d'Altstadt Süd, a la ruta que es dirigia cap a Bonn, hi ha la porta meridional, la Severinstor, al costat d'un petit tram de muralla. Construïda a la primera meitat del segle XIII, destaca la gran torre central hexagonal de quatre pisos amb terrassa emmerletada i flanquejada per dues torres menors cobertes per una teulada poligonal. Cinc matacans reforcen l'adarb que uneix les torres per sobre de l'arc. Des de la part posterior de la porta s'aprecien els tres pisos de la torre central, amb dues finestres al primer pis i quatre obertures d'arc a cadascun dels altres dos nivells.
Al costat del Rin s'eleven tres torres que han quedat aïllades. La Treppenturm des Stapelhauses, entre l'església de Groß St Martin i el riu. La torre, prima i hexagonal, s'enlaira des de l'any 1259 davant la plaça del mercat del peix. Davant d'una altra església, St Maria Lyskyrchen, hi ha la Malakoffturm. Aquesta és molt posterior, es va completar l'any 1855 per protegir amb una bateria la bocana de la dàrsena portuària. Aixecada en maó vermell té una estructura de tres cossos, un és una torre circular i una altra, més elevada, és una torre octogonal de dos pisos, ambdues emmerletades. Una placa a la base commemora l'ampliació del fort a finals del segle XIX. Una altra de les torres que s'han preservat és la Bayernturm, es troba a la Bayernstrasse, una mica més al sud que l'anterior, totes s'alcen al costat de la ribera del riu. La Bayernturm data de l'any 1220 i arriba a uns trenta-cinc metres d'alçada, té una base quadrada de tres plantes a les quals, posteriorment, s'hi van afegir els dos pisos octogonals superiors rematats amb merlets. Actualment és la seu de la fundació FrauenMedia Turm.
Des de la Severinstor, seguint pel límit de la ciutat antiga, al llarg de Sachsenring, aviat s'arriba a Ulrepforte, que també fou porta medieval, a principis del segle XIII, la seva elevada torre està coronada per una galeria circular coberta de fusta, prop de l'entrada un guarda de bronze fa una eterna guàrdia. Poc més enllà hi ha un llarg tram de mur tancat per dues torres de teulada cònica, és Kartauserwall, una altra relíquia del passat.
© J.L.Nicolas
