Les Rajoles de la Beata
Valldemossa, situada a la mallorquina serra de Tramuntana, és principalment coneguda per la Reial Cartoixa. Al segle XIII, Jaume II de Mallorca va ordenar la construcció d’un palau per al seu fill, el rei Sanç. El 1399, Martí l'Humà el va cedir als frares cartoixans que el van habitar fins a la desamortització de Mendizábal de 1835. Les visites a la Cartoixa es concentren a la cel·la que van ocupar Frédéric Chopin i la seva amant, l'escriptora francesa George Sand.
No obstant això, deambulant entre les pujades i baixades dels estrets i empedrats carrerons, al passejant sagaç no se li escapa el detall de les rajoles que adornen cada portal. Anant de la plaça de la Cartoixa pels carrers Rosa, de Francisco Frau, de les Ruecas, no hi ha pràcticament habitatge ni comerç que no estigui decorat per una. A les rajoles s’advoca la protecció de la beata local i única santa mallorquina, Caterina Thomàs.
Caterina Thomàs, o Caterina Tomàs o Catalina Thomàs, filla de Jaume Thomàs i Marquesina Gallard, va néixer el primer de maig de 1531. Aviat va quedar orfe i va ser enviada a viure amb els seus oncles. Quan va fer vint anys va ingressar a l'Orde de les Canongesses Regulars de Sant Agustí al convent de Santa Maria Magdalena de Palma. Durant la seva estada, és a dir, al llarg de la resta de la seva vida, la beateta va escriure les místiques Cartes Espirituals. Els arravataments d'èxtasi es van tornar amb el temps, cada vegada més freqüents, alguns d'ells acompanyats de profecies, entre elles la del dia de la seva mort, el 5 d'abril de 1574, que va predir amb deu anys d'antelació. Des d’aleshores les despulles romanen a l'església gòtica que pertany al mateix convent al qual havia ingressat. El carrer ha canviat de nom, ara ostenta el de la beata. Al fons de la nau, en una capella lateral pròxima al cor roman en la penombra l'urna de vidre amb el cos incorrupte de la beata. Dos querubins daurats la veneren sobre la coberta. Dos segles després, el 1792, el Papa Pius VI va concloure el procés de beatificació. Un altre Papa Pius, el XI, la va canonitzar el 1930.
A Valldemossa, la casa natal, al número 5 del carrer de la Rectoria, s'ha convertit en una capella dedicada a la seva imatge. Als peus d'aquesta, en una urna, es conserven algunes relíquies de la santa, que durant les festes que se celebren en el seu honor cada 28 de juliol, les Festes de la Beata, es passegen en processó pels carrers del poble. La casa natal va ser restaurada el 1955, als vint-i-cinc anys de la canonització. El gener de 2011, el Diari de Mallorca i el Diari de Balears es feien ressò de l'intent de robatori d'aquestes relíquies: “Els malfactors no van aconseguir sostreure-les encara que van causar alguns danys al vidre. Escenari d'un possible intent de robatori, encara no aclarit”. Els fets van ser denunciats a la Guàrdia Civil i a la Policia Local. Deu anys abans s'havia produït un succés similar.
Retornant a les rajoles, ja al segle XVI el cartoixà Sebastià Oller recollia la devoció existent per les imatges de la beata: “en lo present Regne moltes persones axí doctes com indoctores eclesiàstiques, religioses i seculars gusten i s’aconsolen de tenir en llurs cases i oratoris figures pintades en quadres i de bulto de la vida de Sor Thomasa”. El 1962 una exposició de rajoles amb representacions de moments de la vida de la beata va acabar de popularitzar-les a Valldemossa. La majoria d'elles amb la inscripció: “Santa Catalina Thomàs pregau per nosaltres”. En altres variants es llegeix: “Santa Verge Catalina que per sempre al cel regnau, ompliu de fe i de pau la vila Valldemossina”.
La iconografia la recull sovint amb Sant Antoni Abat prenent-la de la mà per dur-la de tornada al convent en un episodi en el qual la beata es va perdre. Altres escenes recurrents la representen orant i passant comptes d'un rosari o envoltada d'àngels. Amb un grapat de sucre en una mà i un ocellet en l'altra, com al·legoria a dos dels seus miracles. No lluny d'on va néixer, davant de la casa rectoral, en un racó de la placeta, hi ha una escultura en bronze de la beata, vestida de pagesa, amb els ulls tancats i les mans recollides l'una en l'altra i una font als seus peus.
Ni a l'antic Palau del Rei Sanç ni a la mateixa oficina de Correus hi manquen les rajoles de la beata.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o e-Book
