Les Ribes del Jordà
Jordània és una quimera beduïna. Un producte de tiralínies colonial. La ribera d'un Mar Mort, d'un desert que mira a Aràbia i un pedregar que es dirigeix a Mesopotàmia.
- Wahad Arak, Mr?
- Minfadlak, Hassan. Shukran jazilan!
I ja era el tercer. Li vaig prendre gust a aquella mena de Ouzo anisat que es pren en un got petit amb un glaçó de gel com aperitiu. Hassan li va prendre gust a les propines.
Mentre, les tardes llanguien sobre les càlides ombres que tenyeixen les teulades monòtones després del Magrib, la crida a l'oració quan es pon el sol. Són les mateixes ombres que sembla que tanquin el teló al teatre romà de la ciutat, sobre el turó de Jebel Jofeh. La temperatura comença a ser respirable a aquesta hora i la gent omple els carrers en sortir de la mesquita a l'olor de les broquetes de pollastre i de xai carregades de comí. Els cafès fan olor de cardamom i la lluna, que aviat semblarà turca, està alta sobre el cel de Amman.
Amman, la bíblica Rabbah dels ammonites que va canviar el seu nom pel de Filadèlfia en el període hel·lenístic, mentre va ser una de les ciutats de la Decàpolis i després, en els anys en que fou província romana. Dels temps de Bizanci conserva alguna basílica, a Sweifiyah i a la Ciutadella. El trasllat de la cort de Damasc a Bagdad va sumir Amman en el declivi fins que durant l'Imperi Otomà es va poblar amb circassians provinents del Caucas. Acabada la Primera Guerra Mundial l'emir Abdullah la va convertir en la seva capital.
La resta del país ha patit els mateixos vaivens. Petra, el gran reclam turístic, va ser regne independent dels Nabateus contra Grècia i Roma. La primera referència escrita que existeix d'ella es remunta al 312 aC quan els Nabateus van ser atacats pel rei selèucida Antígon I Monóftalmos, el de l'únic ull. Petra era escala comercial, lloc de pas obligat de les mercaderies que procedien d'Orient, entre la vall de Wadi Arabah i el Golf d'Aqaba. Trajà la va annexionar a l'Imperi Romà i, ja en temps dels mamelucs, va desaparèixer als ulls del món. Com en tota la Mediterrània Roma va deixar la seva empremta: el teatre i el temple d'Hèrcules a Amman, la ciutat de Pella, Gerasa o Jerash, una de les ciutats provincials romanes més ben conservada, on una via pavimentada, el Cardo Maximus, vorejada de columnes a banda i banda, condueix fins a una inusual plaça ovalada, també voltada de pilars. La partició de l'Imperi va deixar a la regió sota control de Constantinoble. Aquest seria disputat dos segles més tard amb l'aparició d'un nou poder en ascens: l'Islam. Només quatre anys després de la mort del profeta, els exèrcits cristià i musulmà es van enfrontar en la batalla del riu Yarmuk, a Mótah. Aquí van perdre la vida tres destacats líders musulmans: Zaid Ibn Harithah, Jaafar Ibn Abi Talib i Abdullah Ibn Rawahah, però havien derrotat als rumís obrint el camí a Damasc, on en poc temps governaria la dinastia Omeia.
© J.L.Nicolas
