L'Illa de San Brandan
Al minúscul i dispers poble de Clonfert, al districte de Galway, al costat de la catedral hi ha un petit i silenciós bosc, en el que, fàcilment, venen ganes de passejar-hi. Una porta metàl·lica a la reixa li procura l'accés. Sobre aquesta un cartell resa Arbre de Sant Brandan i Passeig de les Monges. No cal caminar gaire sota l'ombra que proporciona el bosquet per ensopegar amb el roure, quallat de nines, postals, rosaris, ulleres, pitets i tota mena de exvot que calgui per sol·licitar un desig. Probablement l'origen d'aquests arbres als quals es demanen desitjos estan més relacionats amb antics cultes pagans que al propi Sant Brandan. Al costat del bosc la catedral acull un petit cementiri i en una de les tombes les indelebles petjades que va fer un gat en un dia llunyà delaten la tomba del fundador.
Sant Brandan, Bréanainn, Brendan, Brandano, Barandán o Borondón, fill de Finnlug Ua Alta, del llinatge de Eoghan, va arribar a aquest món a Ciarraighe Luachra, un lloc de la costa nord de la badia de Tralee, entre els ports de Fenit i de Barrow, l'any 484. Ordenat monjo en 510, va pertànyer al grup dels dotze apòstols d'Irlanda, que donarien al cristianisme de l'illa el seu caràcter monàstic. Ell mateix va fundar, entre els anys 512 i 530 els monestirs de Ardfert, Shanakeel o Baalynevinoorach, al costat de l'actual muntanya de Brandon, al sud-oest d'Irlanda. Segons l'Enciclopèdia Catòlica també va viatjar a Gal·les i a Escòcia, retornant al cap de tres anys. En el 560 es va convertir en abat del monestir de Clonfert que ell mateix va fundar. Clonfert, Clúain Fearta o el prat dels miracles, prop de les aigües del riu Shannon, es convertiria en lloc de repòs en la fi dels seus dies, i també un cop acabats aquests, un diumenge 16 de juny de 578.
No obstant el monjo i sant irlandès seria cèlebre pel seu llarg viatge de evangelització per aigües del mar del Nord o en la recerca del Paradís Terrenal dels Sants, recollit un parell de segles més tard per un monjo anomenat Benedeit en un incunable de 1840 versos . L'obra, la Navigatio fabulosa Sancti Brendani ad terram repromissionis scripta est ab ignoto irlandico circa annum 900, va ser traduïda del llatí original a les llengües romàniques europees i es va convertir, per dir-ho així, en un best seller medieval. El que en principi no era més que una hagiografia es va imbricar en la literatura de l'edat mitjana sobre les mateixes bases arquetípiques dels llibres de cavalleria: un viatge iniciàtic a la recerca d'un objectiu mític a través d'unes etapes en què les paràboles i les metàfores construeixen un discurs didàctic exemplar.
© J.L.Nicolas
