Màlaga
Per Rafa i Paco
Màlaga és dolça com els seus vins, saborosa com el peixet fregit, que diuen es prepara amb un arrebossat diferent al de la resta d'Andalusia, més fi, com les exquisides cloïsses que es mengen crues. Màlaga és essència d'antigues cultures a la Mediterrània andalusa.
La propera plaça del Bisbe la comparteixen el Palau Episcopal i una de les façanes de la renaixentista Catedral de l' Encarnació, la Manquita, sobrenom que es deu al fet que el campanar del sud va quedar inconclús. Després es va acabar considerant que precisament aquest fet li conferia una personalitat i un senyal d'identitat especial.
Molt propera a la catedral hi ha l'església de Sant Agustí i el Museu Picasso i just darrere d'aquests l'antic call, entre els carrers de Sant Agustí i Alcazabilla. Aquest últim també es va tancar al trànsit després de l'obertura del túnel de l'Alcazaba el 1999. S'hi pot admirar el teatre romà que no va ser descobert fins el 1951. Rere es tanquen les muralles de la fortalesa musulmana de l'Alcazaba i just darrere les cadires i taules de les terrasses de les cafeteries, entre elles les de la vella taverna El Pimpi que ocupa l'espai de les antigues cavallerisses del Palau de Buenavista i que ha estat espai de flamenc i de tertúlies com les que protagonitzava l'escriptora Gloria Fuertes en els anys setanta.
Al llarg del front marítim s'estén el Passeig del Parc que es va anar construint al llarg dels anys en un espai guanyat al mar al qual miren els edificis del Palau de la Duana, l'antic neomudejar de Correus que avui alberga al Rectorat, el neoclàssic del Banc d'Espanya i l'Ajuntament. En els seus jardins creix vegetació mediterrània i subtropical i entre elles les estàtues d'il·lustres personatges malaguenys. Abans d'arribar a la plaça de toros La Malagueta està el barri homònim amb les seves platges i el passeig de la Farola que tanca el port.
Des dels murs de la fortalesa de Gibralfaro es té una idea aproximada de tot això i dels nous barris que han crescut al voltant del vell nucli en el que abans van prosperar fenicis, romans, bizantins i musulmans.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
