Miracle a la Vinya
El barri de la Vinya, un dels més populars del centre històric de Cadis, va rebre aquest nom per una raó òbvia, en aquesta part de la ciutat, una de les més baixes respecte al nivell del mar, es va conrear, en el seu moment, el raïm. Els diumenges al migdia alguns dels seus carrers desborden, en les taules que els restaurants treuen al carrer, de comensals que gaudeixen del peixet fregit i altres delícies de la cuina gaditana: sardina, llagostins, huevas adobades ...
Superades les fileres de taules, al fons del carrer de la Palma, avui convertida en àrea de vianants, aquesta es tanca amb l'església de la Mare de Déu de la Palma, construïda entre 1693 i 1696 com a seu de la Companyia del Rosari del Ave Maria i fundada pel caputxí fra Pablo de Cadis. En el seu lluminós interior barroc unes blanques balconades dobles s'inclinen cap a l'altar major, presidit per una Immaculada Concepció. A l'esquerra, a la capella de la Germandat de la Misericòrdia, es guarden un crucifix i un estendard amb la imatge de la Verge que tenen una història peculiar. I aquesta va tenir el seu epicentre en ple Atlàntic, prop del cap de San Vicente.
El matí del dia de Tots Sants de 1755 la falla que va des de les Açores fins a Gibraltar va sacsejar la terra repetidament amb una intensitat que va arribar als 8,7 graus de l'escala de Richter a les 9 i 50 minuts. De nou a les 10 i encara va tenir una rèplica al migdia. Lisboa, la capital portuguesa, una de les urbs més importants de l'Europa del segle XVIII, va quedar arrasada, i va perdre gairebé una quarta part de la seva població. Més de 50.000 morts. Al terratrèmol van seguir els incendis i un gran tsunami. A Espanya els efectes del sisme van arribar a afectar Madrid i Sevilla, on van quedar danyades el 89 per cent dels habitatges i la pròpia Giralda. A la costa andalusa, Ayamonte va patir la pèrdua de més de mil vides. Lepe quatre. A l'Illa de León, avui San Fernando, hi va haver 26 víctimes, i també va afectar el Puerto de Santa María i Sanlúcar de Barrameda.
El tsunami va arribar a Cadis en tres onades consecutives, que es van alçar, van dir, fins als divuit metres d'altura, trencant llenços de muralla, desplaçant peces de carreus de 10 tones a més de 40 metres, i travessant la ciutat des de la Caleta fins al moll. Els feligresos van treure imatges de parròquies i esglésies en un intent desesperat de apaivagar les aigües. En la de la Mare de Déu de la Palma, el frare Bernardo de Cadis i el rector Francisco Macías van sortir de la capella portant un crucifix i un estendard, aquests que es conserven a la vitrina a mà esquerra. Diuen que el frare va clavar la insígnia al terra pronunciant les paraules: - Hasta aquí, Madre mía. Després de la súplica les aigües es van retirar mansament deixant indemne la parròquia. Avui, al renovat carrer de la Palma, prop de l'església, una placa a dos metres i mig del sòl indica el nivell on va arribar la desproporcionada marea. Una altra recorda en castellà i anglès l'esdeveniment, i una tercera, més antiga, relata els fets d'aquesta manera: Vn sacerdote saca feruoroso el Guion de la Ymagen de la Palma. De aqui no pases dice, al mar furioso. Y al punto el mar se vuelve, y todo calma. Por caso tan notable y prodigioso. Esta ylustre Hermandad con vida y alma de Dios y de Maria en honra y gloria erigio en gratitud esta memoria. Des d’aleshores, cada primer de novembre, al barri de la Vinya, es treu en processó a la Verge de la Palma.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o e-Book
