Niebla, una Taifa Occidental
Niebla, a mig camí entre El Condado i l'Andévalo, a la ruta de Sevilla a Huelva a una trentena de quilòmetres d'aquesta última i al costat del llit del Rio Tinto que abans, quan li deien Luxia, va ser navegable fins a la mateixa ciutat, conserva en un admirable bon estat l'anell de muralles que encerclen per complet el seu casc antic.
Niebla va ser, amb algunes variants, la Ilipula de tartessis, Ilipla per Roma i Elepla per als visigots. Després del desembarcament musulmà va esdevenir Labla al Hamra, centre d'una Cora que en els dies dels Omeies abastava pràcticament l'actual província de Huelva i de la qual depenien poblacions llavors menors com la pròpia Awnaba (Huelva) , Aljabal (Almonte, literalment o Jabal al Uyum (Gibraleón). El 1023, amb la caiguda del califat, la Cora es va dividir en dos regnes de Taifes, el de Huelva i el de la pròpia Niebla. La dinastia Yahsubí, amb Abu al Abbas Ahmad ben Yahya, va prendre el poder atrinxerant-se en el hisn, l'Alcassaba unida a la muralla.
La Taifa va ser independent al llarg de cinquanta anys fins que va acabar sent absorbida per la de Sevilla. Després dels anys de domini almoràvit es va constituir una efímera segona Taifa que amb prou feines va existir durant cinc anys, entre 1145 i 1150, regida per Yusuf al Bitruyí. Desintegrat l'imperi almohade es va formar el 1234 una tercera Taifa governada per Ibn Mahfut. Aquesta va estendre la seva influència per tot l'actual Algarve portuguès encara que a partir de 1253 es va convertir en vassall del rei castellà Alfons X qui acabaria ocupant la ciutat nou anys més tard inaugurant l'ús de la pólvora com a arma en occident, és a dir l'artilleria.
A Labla al Hamra oficiaven almenys dues mesquites. La mesquita major o aljama que va tenir entre cinc i sis corredors i que després de la conquesta va ser transformada en l'església de Santa Maria de la Granada. Es van enderrocar les arcades modificant-les per tres naus mudèjars. Encara conserva alguns murs, part del mihrab i el minaret convertit en campanar. Algunes de les columnes recorden que inicialment va ser un temple romà i església bizantina. No obstant això la part més remarcable és el petit pati de tarongers, que va ser el de les ablucions, annex al temple al qual es comunica a traves d'una preciosa porta d'arc lobulat.
La mesquita menor va ser durant una època sinagoga abans d'esdevenir l'església de Sant Martí que el 1921 va ser partida en dos per obrir un carrer al trànsit . A un costat va quedar la façana i a l'altre l'absis i una capella. Ha quedat un destacable arc de ferradura emmarcat en un arrabà, ara dóna la sensació de ser una porta que no du enlloc.
A la plaça de la Fira, en el seu assolellat centre una alba estàtua representa l'últim emir de la Taifa de Niebla i l'Algarve entre els anys 631 i 670 de l'Hègira. Mira cap al riu, cap a la porta de l’Embarcador que ja no existeix.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
