Notte a Burano
La nit canvia radicalment l'aspecte de Burano, amb l'últim vaporetto que torna cap a Venècia desapareixen els visitants que havien omplert alguns dels seus carrers al llarg de tot el dia, els que passejaven observant curiosos els aparadors que ofereixen les tasques de merletto, els que han provat les buranelli, les galetes típiques de l'illa, en forma de rosca o de ‘s’, els que no han tret un ull de la càmera o del telèfon, només falten els que, despistats, han estat a punt de caure a les fredes aigües d'algun canal.
Els comerços tanquen i les poques figures que quedaven pel carrer comencen el camí de tornada a casa, resta alguna ànima impenitent a l'únic bar intentant retardar una apagada més o menys generalitzada. Els reflexos sobre l'aigua es transformen, desapareixen els vívids colors que caracteritzen l'illa i aquests es converteixen en tímides llums que tot just il·luminen les portes dels habitatges o els passatges buits.
© J.L.Nicolas
