Pedres Menorquines
La prehistòria menorquina es va escriure amb pedres, blocs que es van alinear formant construccions funeràries en forma de nau invertida i pedres ciclòpies que sostenen a altres en uns singulars conjunts megalítics únics al món. Totes elles conformen la que s'ha anomenat cultura talaiòtica de les Balears.
El nom ve de talaiot, talaia, per les construccions en forma de torre d'observació generalment còniques que hi ha per tota l'illa i dóna nom al període que abasta l'edat del bronze i del ferro, particularment ric arquitectònicament en estructures funeràries o de culte i defensives. Hi ha uns 1500 jaciments en els quals s'han censat dos-cents seixanta talaiots, vint taules, seixanta-quatre navetes i 691 troballes diverses. La majoria d'ells se situa a la zona meridional de l'illa i la raó es deu probablement a la proximitat de les pedreres de pedra calcària.
Els talaiots més antics es daten sobre el 2000 AC, es construïen amb pedres col·locades en sec, sense argamassa que les unís i la funció havia de ser generalment de vigilància i defensa de les comunitats que habitaven a l'entorn. La majoria eren massissos encara que s'han descobert petits espais interiors en alguns d'ells. Les taules són estructures en forma de ferradura al centre de les quals es combinen dos grans blocs de pedra, una gran columna que sosté un capitell de proporcions gairebé similars, conferint l'aspecte d'una gran lletra T. Segurament tenien alguna desconeguda funció religiosa i possiblement suportessin una estructura més lleugera de fusta o tela. Les navetes deuen el seu nom a la forma de la construcció que recorda la d'una nau invertida, en elles s'han trobat restes de múltiples inhumacions. Talaiots i taules no eren estructures aïllades sinó que estaven integrades en poblats habitats i generalment envoltats per una muralla.
Llegir més en edició impresa o e-Book
© J.L.Nicolas
