Refugis Hawaians
La cosmogonia tradicional hawaiana implicava una estreta interrelació entre el diví, l'humà i la naturalesa. Això comportava uns estrictes codis de conducta, el kapu, tabú, que regulava els usos i el comportament entre les diferents classes socials. Trencar el kapu podia exposar el transgressor de les regles als càstigs més severs. Qui ho feia només tenia dues alternatives: exposar-se a la pena i a una mort més que probable o fugir per intentar arribar a algun dels pu'uhonua, llocs de refugi.
Un cop assolits, fos quina fos la culpa, estaven exonerats de represàlia alguna i cap perseguidor, ni tan sols un rei o un gran cap tenia dret a continuar la persecució. El pròfug, arribat al pu'uhonua, immediatament donava gràcies a la deïtat guardiana del lloc. Romania alguns dies i, ja perdonat, podia retornar sense por al seu lloc d'origen.
En temps de guerra, les ciutats de refugi també oferien asil als combatents vençuts o als que fugien de la batalla. Fins a deu d'aquests refugis van existir a l'illa de Hawaii. El major d'ells, Pu'uhonua O Honaunau, és a la badia de Kiilae, a l'oest de l'illa. Es creu que es va començar a construir al segle XV, durant el regnat de ‘Ehu-kai-malino, rei de Kona.
Des de 1955 forma part del Parc Històric Nacional, el que ha preservat part de les estructures, altres han estat reconstruïdes. El refugi de Honaunau està vorejat d'un sòlid mur de blocs de pahoehoe, lava basàltica provinent de les colades del Mauna Loa. Al recinte, la construcció principal és el heiau, temple, Hali O Keawe, on reposen els ossos de reis i nobles hawaians. El mana, la força espiritual dels ancestres, proveïa al lloc d'una major sacralitat i protecció d'ordre espiritual. El heiau està vigilat de prop per les mirades de diversos ki'i, imatges tallades en fusta que representen als déus.
Llegir més en edició impresa o e-Book
© J.L.Nicolas
