Ries Baixes
Diuen que Déu va crear l'univers en set dies. Diuen que al setè va descansar. També diuen que en anar a descansar va recolzar la mà sobre la Terra, a Galícia. Diuen que va ser allà on va deixar l'empremta dels seus dits profundament marcada formant les Rias Baixas. L'empremta és el mar entrant profundament, separant les penínsules de Barbanza, Salnés i Morrazo. També diuen que el polze va formar l'estuari de Corcubión, el tram de costa que va entre el cap de Fisterra i la punta de Louro.
Fisterra va ser, en altre temps, la fi del món, allà on l'orbe conegut trobava els seus límits. Per aquesta raó va ser alternativa a la conclusió, encara que no d'obligat compliment, del Camí de Sant Jaume. Els pelegrins, després d'haver visitat el mausoleu de l'Apòstol, arribaven per cremar la seva roba i donar-se un bany com a símbols de purificació. Després de recollir la petxina d'una vieira, prova del viatge, retornaven a casa seva. Des del segle XIX la llum del seu far indica la posició als vaixells que s'acosten a aquest recó de Corunya. Des del far, dirigint la vista cap a terra, s'intueixen les platges de Quense i de Gures, el cap de Cee i la muntanya de Pindo. Més al sud Carnota disputa amb la veïna Lira i amb Araño posseir l'hórreo més llarg de Galícia. Però tot i malgrat els seus gairebé trenta-cinc metres de longitud i els seus quaranta-quatre suports de peu, queda en tercera posició. Al costat de l’hórreo hi ha un colomer barroc i l'església, també barroca, de Santa Columba.
Punta Carreiro i Louro marquen oficialment l'entrada septentrional de les Rias Baixas, dit índex i panoràmica de la ria de Muros i Noia. Muros és una bonica població assentada entre un turó en desmunt i la rada. Això fa que els seus carrers s'encimbellin, fins i tot amb graons per facilitar-ne l'ascens. Alguns tenen noms suggerents, com l'estreta rúa da Soidade, carrer de la Soledat, o de la Paciència o la rúa da Luz que desemboca a l'església de la Mare de Déu del Carme. Més a prop de la mar hi ha la rua Reial, entre el mercat de proveïments i el consistori, amb les seves terrasses al sol quan no és necessari, amb permís de la pluja, apropar-les als porxos. Queden els santuaris de la Virxe do Camino, medieval, a la sortida de la població, i l'església parroquial, que va ser la Col·legiata de Santa María del Campo, a unes escalinates de distància sobre l'ajuntament, amb un bonic pòrtic cobrint l'entrada, allà on es reunia el consell. També queda el record dels seus extraordinaris musclos i saboroses zamburiñas.
Les Rias Baixas acaben, pel sud, prop d'on el castell de Monterreal guarda la ciutat de Baiona, on va arribar la caravel·la Pinta amb la notícia del descobriment del Nou Món. Les diverses illes del Parc Nacional Atlàntic tanquen les tres ries meridionals. Va ser creat el 2002 per salvaguardar la seva fauna i la seva flora. Al nord Sálvora i Cortegada, a Arousa, l'arxipèlag d'Ons enfront de la de Pontevedra i les famoses Cies a la boca de la de Vigo, on el grup musical Siniestro Total, en el seu àlbum ¿Cuando se come aquí? proposava desembarcar per matar hippies.
Llegir més en edició impresa o e-Book
© J.L.Nicolas
