Rotterdam, en Obres
La ocupació d'Holanda per l'Alemanya nazi va ser ràpida a causa de la seva contundència. Rotterdam va quedar pràcticament esborrada del mapa forçant la rendició del país. Acabada la guerra va començar la reconstrucció. La de la ciutat va ser diferent a la d’altres i avui en dia s'ha convertit en un catàleg d'arquitectura avantguardista a l'aire lliure.
Passaven vint minuts de la una de la tarda del dimarts 14 maig de 1940 quan gairebé un centenar de bombarders van aparèixer sobre el cel dels Països Baixos. Entre ells, pertanyents a l'ala aèria Kampfgeschwader, volaven 54 aparells Heinkel He-111, un bombarder mitjà que ja s'havia provat amb la Legió Còndor durant la Guerra Civil espanyola. Van deixar caure sobre el centre de la ciutat 1150 bombes de 57 kg i 158 de 250, en total 97 tones d'explosius que van arrasar una àrea de 2.6 quilòmetres quadrats en els quals van destruir 24.978 llars, 24 esglésies, 2320 botigues, 775 magatzems i 62 escoles , van causar la mort d'un miler de persones i van deixar sense sostre a setanta mil. El matí següent el govern holandès capitulava davant l'agressió totalitària alemanya.
Pràcticament tot el centre urbà va ser demolit per a reconstruir de nou la ciutat. A diferència d'altres poblacions que, després de la guerra, van optar per reproduir fidelment els edificis destruïts, Rotterdam va apostar per aprofitar l'oportunitat per dissenyar de nou la trama urbana. Es van oblidar els traçats dels carrers d'origen medieval i es va reinventar la ciutat mitjançant un projecte traçat el 1946 per l'equip d'arquitectes de Cornelius van Traa, al que van denominar Basisplan voor de Herbouw van de Binnestadt - pla bàsic per reconstruir el centre -, el qual aconsellava desenvolupar espais oberts i la integració de la zona fluvial, de fet apostaven més aviat per un model urbanístic de caire nord-americà en lloc d'europeu. L'immens desenvolupament del port i del tràfic de mercaderies generat el va convertir ja el 1962 en el més actiu del món, posició que en l'actualitat ja li han arrabassat diversos ports asiàtics.
Tot i la barbàrie, Rotterdam encara va preservar alguns edificis, molt pocs, anteriors al bombardeig alemany, el més antic entre ells és la catedral, Laurenskerk, únic edifici medieval avui dia. La Witte Huis, - casa blanca - de 1898, inspirada en les torres d'oficines de Manhattan, va ser en el seu moment el primer gratacel europeu amb onze pisos i 45 metres d'altura, encara és impressionant amb la seva compacta aparença de castell. En els anys trenta del segle passat Rotterdam també va ser receptiva als nous corrents de l'arquitectura d'avantguarda que es van concretar en les obres de Johannes Brinkman i Leendert van der Vlugt, la fàbrica Van Nelle i la funcionalista Sonneveldhuis. L'edifici neorenaixentista de l'ajuntament va ser construït entre 1914 i 1920 sobre el disseny de Evers Henry, sobre el vestíbul principal s'aixeca una torre de 71 metres d'altura.
Avui, el Basisplan de Van Traa ja ha estat àmpliament superat per nous projectes que han convertit Rotterdam en un laboratori d'arquitectura contemporània i en un catàleg d'arquitectes destacats. La Euromast Tower, una colossal torre de comunicacions de 186 metres va ser construïda el 1960, obra de Hugh Maaskant i després d'ella en els anys noranta van començar a créixer projectes que competien per la innovació de les formes. El pont Erasmus, de Ben van Berkel i Caroline Bros va tendir els seus 790 metres de longitud sobre el riu Nieuwe Maas el 1996 sostingut per un piló asimètric de 138 metres que han anomenat De Zwaan, el cigne, ja que la seva forma recorda al coll de l'au.
L'àrea de l'estació de ferrocarril concentra alguns dels nous gratacels i la pròpia Rotterdam Centraal, que reconstruïda el 1957, va ser completament remodelada el 2014 per un conglomerat d'equips d'arquitectes preveient per a l'any 2025 un trànsit de 320.000 passatgers diaris. Van ser recuperats el rellotge i les lletres de la façana, aquestes dissenyades per l'arquitecte Sybold Van Ravensteyn per a l'antiga estació. Prop d'aquesta, al costat d'altres edificis que intenten avançar cap al cel sobresurt el Gebow Delftse Poort, unes torres bessones que arriben als 151 metres d'altura al costat dels 149 de la Millennium Tower, que tracta d'imitar, en una versió més estilitzada, l'Empire State. Tots ells ja superats en altura per la Maastoren, al costat del riu, amb 164 metres.
No gaire lluny, prop de i a la mateixa plaça de Westnieuwland hi ha algunes de les fites arquitectòniques que més criden l'atenció: Kijk Kubus, les cases cub i el nou mercat, Markthal. Les originals cases cúbiques van néixer el 1977 d'un projecte de Piet Blom. Finalment es van construir 39 unitats i la seva particularitat és que es tracta de cubs inclinats a 45 graus sostinguts sobre pilars com si cadascun d'ells fos un arbre, de manera que l'alineació global forma un peculiar bosc. Cada casa té una superfície de cent metres quadrats dividits en tres plantes, a la primera disposa del saló i la cuina, a la segona hi ha dos dormitoris i el bany i encara hi ha un espai més a la tercera planta. Un dels habitatges s'ha habilitat per a ser visitat com si es tractés d'un museu, en una altra es pot passar la nit ja que s'ha convertit en un petit hostal.
Markthal és el vistosíssim nou mercat de Rotterdam des d'octubre de 2014, obra del despatx d'arquitectura MVRDV. El colossal edifici té la forma d'una ferradura que en el seu buit interior, cobert per façanes de vidre, conté les parades del mercat, una nodrida varietat de restaurants i comerços. Les parets i el sostre alberguen 228 habitatges i oficines.
El rècord d'altura a la ciutat, ostentat per la Maas Tower serà superat el 2020 per l'impressionant gratacel Zalmhaven Tower, a 215 metres de terra i, probablement, no serà l'últim.
© J.L.Nicolas
