Sa Penya i Erwin Broner
Sa Penya és el nom d’una barriada abocada al port de la ciutat d'Eivissa. Aquí va recalar, a mitjans dels anys cinquanta, l'arquitecte Erwin Broner.
Des del bastió de Santa Llúcia o alternativament des del mirador de Jaume el Conqueridor, al costat de la catedral, s'aprecia perfectament el traçat i el perquè del nom del veïnatge, encaixat entre les defenses renaixentistes que va dissenyar al segle XVII un altre arquitecte, aquest militar, Giovanni Battista Calvi, i el mar, que envolta ambdós vessants del promontori rocós que recorda la proa d'una nau.
En el vessant meridional hi ha una petita platja, la de Baix de sa Penya. Ni tan sols una desena de carrers, amb cases que recorden a les emblanquinades de l'Egeu, corren paral·lels sota la muralla i amb prou feines arriben fins a la punta del promontori. El carrer de la Mare de Déu, i perquè no hi hagi dubtes sobre el seu nom hi ha una petita fornícula que guarda una imatge seva, es converteix a l’extrem oriental en un petit mirador anomenat placeta de sa Torre, el nom recorda que aquí va existir una de les defenses de l'accés al port. Els noms dels carrers són descriptius i semblen adequats: carrer de sa Pedrera, Vista Alegre, carrer Alt, Retir, carrer Fosc, Sa Riba. Entre les parets treuen el nas petits balcons, finestrons aïllats, sobre les blanques façanes reverbera la llum de l'hora baixa que perllonga les ombres. Ara i adés la calç encegadora es trenca amb ocres sevillans o amb blaus que semblen provenir de la mateixa Oia, a Santorini, envoltant els marcs d'alguns llindars.
Hi ha escales que ascendeixen dubitatives entre carrers que no comparteixen el mateix rasant i que, de vegades, oculten els esglaons rere racons inesperats. L'eix principal el conforma l'esmentat carrer de la Mare de Déu, on a la part baixa, quan arriba l'estiu i els petits restaurants treuen les taules al carrer, es converteix en un dels més animats. La resta ha patit un progressiu procés de degradació i de marginalitat que ha originat titulars com Sa Penya, un barri que ja no enamora o L'infern es diu Sa Penya i que ha originat la creació d'un col·lectiu que reclama la seva rehabilitació urbanística i social.
© J.L. Nicolas
Llegir més en edició impresa o e-Book