Santorini, sobre el Volcà
En altres temps Thera, o Santorini, tal com la van anomenar els venecians, va ser coneguda com a Kallisté, la més formosa, o com a Strongylé, la rodona, ja que tal era la forma tenia el seu perímetre. Però aquesta condició canviaria amb l'extraordinària erupció que 1600 anys abans de la nostra era la va assolar, fet que per a alguns explicaria el mite de l'Atlàntida.
El cataclisme va transformar completament la faç de l'illa, el que havia estat el cim del volcà es va convertir en un extens cràter inundat per les aigües de l'Egeu. És la major explosió d'origen volcànic de la qual es té coneixement en el món antic i només és comparable amb la que va provocar la desaparició de Krakatoa, entre Java i Sumatra, el 1883. Els seus efectes immediats es van deixar sentir fins i tot a la Xina, l'emissió de fum va enfosquir el cel d'Egipte durant nou dies i a l’Egeu va causar un tsunami que va devastar la civilització minoica a Creta. La circular Strongylé va quedar repartida entre les illes que avui es coneixen com Santorini, Therasia i Paleo i Nea Kameni, més alguns illots solitaris. L'activitat volcànica ha estat incessant. L'historiador romà Cassi Dió va citar a la seva Història Romana l'aparició d'una nova illa al centre de la caldera, era Nea Kameni. El 1956 un sisme que va sobrepassar els set graus en l'escala de Richter va causar quaranta-vuit morts recordant que encara hi ha activitat. Avui continuen fumejant les fumaroles que propaguen la característica olor de sofre en el cràter.
L'autèntica postal de l'Egeu es troba més al nord, a Oia, on les emblanquinades parets de les esglésies de cúpules blaves tenen de fons un altre blau, el del mar. Oia és una versió limitada de Firà, com aquesta descansa sobre el vertigen del cràter que apunta a la caldera del volcà. Els seus comerços tenen la mateixa orientació i el mateix públic, els seus carrers són probablement més enrevessats i deuen de sumar més graus de desnivells que també duen cap a un port que sembla llunyà des de les altures, és Ammoudi.
A prop de Oia, Finikia és un recés de pau a Santorini, els seus carrers són com els de Firà o Oia, però, allunyada dels circuits turístics, no hi ha ni botigues ni ningú deambulant per ells. Només alguna residència i un auster i solitari bar als afores que promet música en viu al vespre.
Pyrgos és una pintoresca població que està sobre un promontori gairebé al centre geogràfic de Santorini. Els seus retorçats carrers pugen entre passatges coberts i escales fins al cim que domina el vell Kastro venecià al costat de l'església i d’un museu d'icones ortodoxes.
A Firà quan la temperatura comença a baixar alhora que el sol comença el seu retir diari, la gent va cap a les terrasses i als balcons que s'aboquen a la caldera. Rere les siluetes de Nea Kameni i de Therasia el sol prossegueix el recorregut en declivi cap a l'horitzó acompanyat d'un canvi progressiu en el color de ponent. Els nous adoradors de l'astre rei dirigeixen les seves càmeres i els seus telèfons mòbils cap a les últimes llums del dia com si es tractés d'una darrera pregària com en el poema del grec Nikolaos Calas:
Des d'aquí l'illa es veu dramàticament sobre el volcà que la va crear
I segueix el seu treball amb la perfecció d'una encantadora supremacia
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
