Satori a Brest
La paraula satori, en japonès, significa comprensió, enteniment. També, en el budisme zen, s'aplica al moment de la il·luminació profunda i última. És un instant clarivident relacionat amb la creació i la descoberta, una sort d’epifania. I això va passar en un taxi! O podria haver arribat a causa dels bromosos carrers de Brest, o d'un cambrer que opinava que París estava podrit o per un rèquiem de Mozart escoltat a Saint Germain des Prés. O potser per tot plegat.
A principis dels anys seixanta Jack Kerouac ja era un reconegut escriptor vinculat a la generació beat nord-americana. Ja havia publicat On The Road, The Dharma Bums, The town and the city, Visions of Cody, The Subterraneans (A la carretera, Els vagabunds del Dharma, Visions de Cody, Els subterranis) i alguna novel·la més. El seu cognom franco-canadenc el va dur a investigar sobre els seus orígens bretons. El juny de 1965 va abandonar durant deu dies el seu refugi de Florida per viatjar a França a la recerca de la procedència dels avantpassats. El seu cognom patern era en realitat Kéroack, en la partida de naixement figurava com Kirouac i, ell, personalment, preferia la versió emprada pels avantpassats: Lebris de Kerouac.
Anteriorment ja havia recopilat algunes dades a Londres. Va desembarcar atropelladament a Orly, per arribar atropelladament a París. En l’errant passejar entre copa i copa, entre conyacs i cerveses va insistir a saludar l’estàtua de Pascal, a Châtelet, i visitar Balzac en la seva tomba al Pere Lachaise. D'això últim va desistir donat l'avançat de la matinada. En una altra jornada va encertar finalment a trobar l'edifici Richelieu de la Bibliothèque National, al 5 de la rue Vivienne, entre l'edifici de la Borsa i el Louvre. Allà va sol·licitar infructuosament la Histoire Généalogique de plusieurs maisons illustres de Bretagne enrichie des armes et blasons d'icelles, de Fra Agustín de Paz, imprès a París el 1620 i la Histoire Généalogique et Chronologique de la Maison Royale de France, des Pairs, Grans Officiers de la Couronne & de la Maison du Roy & des Anciens Barons du Royaume, del pare agustinià Anselmo, continuat per monsieur Du Fortuny i editat a París el 1778. Va demanar els mateixos llibres més algun altre en els Archives Nationales al 60 de la rue des Francs Bourgeois, al barri del Marais. Tampoc va obtenir resultats satisfactoris.
A Huelgoat, Finistère, una placa recorda, des de juliol de 2000, l'ascendència de l'escriptor: un tal Françoise Le Bihan, senyor de Kervoac, fill del notari real Françoise Joachim Le Bihan i de Catherine Bizien, qui va partir cap a la Nova França el 1721 i va casar amb Marie Louise Bernier el 1732 a Cap Sant Ignace, Quebec.
Satori a París, la narració que va escriure sobre el seu periple es va publicar quatre anys abans de morir. Potser el satori va ser alguna insignificança profunda remugada pel taxista, com suggereix el mateix Kerouac. Potser va ser l'experiència global d'un viatge a la recerca d'una cosa per acabar trobant-ne una altra. Una evidència fins llavors banal. Una simplesa.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
