Shetland, les Illes dels Cats
La culpa, tota la culpa, va ser d’Abby. Amb els seus ulls blaus i el seu ampli somriure enganyosament nòrdic, coberta amb una gorra de llana del país. Com una moderna Circe, pretenia seduir al viatger i atreure’l a la seva illa des de les pàgines de l'oficina de turisme fins a les seves illes Shetland, més enllà dels confins d'Escòcia, o on Britannia es vesteix d’Escandinàvia ... amb llana de l'illa de Fair.
Abby promet un clima suau i jornades interminables. La veritat és que el clima suau és una contribució del corrent del Golf, que arriba a Shetland on l'arxipèlag separa l'Oceà Atlàntic del Mar del Nord, proporcionant temperatures que rarament baixen dels zero graus, fins i tot durant el seu llarg hivern. Donada la seva latitud, a 60 graus nord, equiparables a Cape Farevel a Groenlàndia, o aproximadament a Anchorage a Alaska, la temperatura és considerablement benigna. Quan s'aproxima l'estiu el cel s’omple d'una feérica i suau tenebra que impedeix a la nit esdevenir nit fins i tot malgrat la posta de sol. Diuen d’aquest estat de crepuscle incandescent Simmer Dim. Il·lumina al bruc violeta i a la resta de flora que emergeix fresca davant el reclam de la calor.
Probablement fos aquesta la raó d'una primera ocupació humana. L'escassetat de sòl fèrtil ha afavorit la conservació de restes del Neolític que ho proven. Més de cinc mil. El temple de Stanydale o l'assentament de Scord of Brouster, per exemple. Fins que la necessitat de protecció va portar a la construcció dels broch, torres circulars de doble mur que van albergar, almenys a part de la població, durant l'Edat del Ferro. Estan dispersos per totes les illes, però el broch de la de Mousa és el millor conservat de l'arxipèlag. Arriba als tretze metres d'altura i l'estructura està pràcticament intacta. Es divisa sense problemes abans d'arribar a l'illa. Un transbordador que salpa de Sandvik facilita la visita. Molt proper a la capital, Lerwick, el broch de Clickimin és un altre exemple molt ben conservat i parcialment restaurat, en el qual també hi ha restes d'habitatges posteriors al recinte del mur extern. El de Old Scatness, proper a l'aeroport, encara s'està excavant, però ja hi ha zones que es mostren al públic al costat d'una petita restauració teatralitzada. Aquí es van trobar gravats pictes que representen un senglar, un ós i formes geomètriques.
Tribus celtes i pictes van ocupar les illes abans de la conquesta romana de Britannia, ells les coneixien com Inse Catt, les illes dels Cats, la tribu que les va habitar. Fins i tot la comarca més septentrional de les Highlands escoceses es diu en l'actualitat Caithness ja que fins l'Alta Edat Mitjana va ser un regne fundat llegendàriament per un dels set fills de Cruithne. El seu últim rei, Taran mac Entifidich va morir l'any 697.
Quan Cneus Juli Agricola va circumnavegar Gran Bretanya es va acontentar amb intuir-les. Dispecta est et Thule, fins i tot vam veure Thule. Però sense desembarcar-hi mai, cosa que sí que farien cada vegada amb més assiduïtat els drakkar víkings procedents de les properes costes noruegues.
Les onades que haurien de portar els normands fins a Sicília i Constantinoble van recalar primer entre les innombrables cales, rades i ries que aquí es diuen voe. Els primers assentaments daten de principis del segle IX i es troben en major nombre a la septentrional illa de Unst, on s'han descobert fins a mig centenar. L'any 875 Harald Hårfrage va ocupar l'arxipèlag per aturar les incursions que els propis víkings de les illes feien en territori noruec. De la mateixa manera que ho van fer en altres dels seus territoris del nord, els víkings solien reunir-se anualment en assemblea per decidir o modificar les seves lleis. El nom per assemblea en antic noruec és Alþingi, que, aplicat als parlaments, va derivar en les variacions Þingvellir a Islàndia, Tynvald a l'Illa de Man o Tingwall aquí. Al segle XIV tant Shetland com les Orcades pertanyien formalment a Noruega, tot i que anava en augment la influència escocesa. Les illes van acabar sota el seu control a causa d'una penyora: l'aval del pagament de la dot de la princesa Margarida, filla del rei de Noruega i Dinamarca Christian I per al seu matrimoni amb Jaume III d'Escòcia, que mai va ser abonat, permetent l'annexió a la Corona Escocesa, procés que va ser ratificat pel Parlament d'Edimburg el 1472.
A l'extrem meridional, passat l'aeroport de Sumburgh, Jarlshof és un lloc on s'aprecia d'una manera extraordinària com s'ha anat succeint i ha evolucionat la població a les illes. És com un resum des del Neolític fins al segle XVI. Hi ha jaciments de l'Edat del Bronze i del Ferro, un broch i el seu recinte extern, assentaments de camperols normands, una granja medieval i un casalot senyorial construït per ordre del comte Robert Stewart el 1580. El 1814 Walter Scott va estar a la zona com a comissionat del Northern Lighthouse Service, el Servei de Fars del Nord. L'escriptor escocès no només es va inspirar aquí per la seva novel·la The Pirate, sinó que el lloc va prendre el nom que Scott va donar a la vella casa de Sumburgh: Jarlshof.
En els temps en què Walter Scott va visitar l'illa, Scalloway ja no era la seva principal ciutat, la seva capital. Sobre el port s'aixecava, potser ja ruïnós, ja que només va ser habitat durant un segle, el castell que manà construir Patrick Stewart, segon comte de les Orcades i recordat dèspota. Scalloway va perdre la capitalitat de l'arxipèlag el 1708 a favor del puixant i proper port de Lerwick.
Edward Charlton encara era un estudiant de medicina quan va salpar de Leith, el port d'Edimburg, en direcció a Lerwick. Potser no fos més que casualitat que la goleta es digués Magnus Troil, nom d'un dels personatges principals de l'esmentada novel·la de Scott. El futur metge va viatjar en tres ocasions a les illes entre 1832 i 1852. Va deixar detalls escrits en els seus diaris. Altres els va traslladar al paper amb les seves aquarel·les. Entre uns i altres va obtenir vívids retrats de Mainland i de les illes de Yell, Unst i Foula. També va recol·lectar espècimens de la fauna i la flora autòctones.
Lerwick acull avui dia a més d'una quarta part de la població de les illes que, amb els nuclis del seu voltant sumen la meitat. El seu port, antany una badia fangosa a jutjar pel seu nom d'origen noruec, leir vik, està ben protegit per la veïna illa de Bressay. La zona més antiga de la ciutat recorre paral·lela a la costa. Aquí hi ha Commercial Street i els carrerons transversals que la uneixen al port i al seu eixample victorià. Aquests carrerons recorden als closes i wynds d'Edimburg, aquí anomenats lons i klosses. En les plaques s'ha conservat l'antic nomenclàtor. Fort Charlotte és la fortalesa que, des de 1665, guardava la ciutat dels atacs holandesos durant les guerres dels segles XVI i XVII. Han quedat els seus murs i barracons, les portes, actualment obertes i els seus canons sense munició que ara apunten inofensivament a les aigües de la badia.
A finals de gener, concretament el darrer dimarts, els habitants de Lerwick embogeixen sobtadament. Es disfressen de guerrers víkings. Desfilen pels foscos i hivernals carrers portant centenars de torxes i arrosseguen la rèplica d'un drakkar de fusta. Quan arriben a port l'empenyen a l'aigua i li calen foc amb gran cerimònia. És el Up Helly Aa, una petita i fogosa celebració per trencar la monotonia de l'hivern. Té una rèplica menor al juny, quan es celebra un breu carnestoltes per recaptar fons benèfics. Gaiters highlanders, guerrers normands, cowboys i petites nimfes desfilen amb els seus carros recollint les monedes que llança un entregat públic.
Tornant a la realitat més prosaica que proporcionen les xifres, 75.000 tones de peix provinent de les captures en alta mar i de les piscifactories, juntament a una enorme cabanya de mig milió d'ovelles completen els ingressos que arriben de les plataformes petrolíferes i dels seus operaris. Dos creuers recalen setmanalment a Lerwick farcint de visitants els carrers i animant els negocis de Commercial street, dinamitzant una creixent demanda turística. Gairebé 25.000 habitants es reparteixen, únicament a efectes estadístics, un quilòmetre quadrat per cada quinze ànimes. No tenen la mateixa sort les ovelles que han de conviure una mica més estretes en un territori d'interminables costes on és impossible allunyar-se més de cinc quilòmetres de la mar.
Tanta costa està abalisada per innombrables fars. No va ser per casualitat que, abans de dedicar-se a escriure novel·les d'aventures, a Robert Louis Stevenson la seva família li suggerís estudiar Enginyeria Nàutica a la Universitat d'Edimburg. El seu avi Robert Stevenson va ser enginyer de fars. Els seus oncles David i Alan també. El seu pare, Thomas, no podia ser menys. Van dissenyar fars per tota Escòcia. També a Shetland: el de Sumburgh Head, dos a les Skerries, a Muckle Fluggs, el de Skroo a l'illa de Fair i el de Esha Ness a Northmavine.
Les terres de Mainland, la major de les illes, estan sembrades d'aigua. Sigui en forma de voe, sigui en forma de llacs d'aigua dolça o rierols, o mar obert o xàfec. Northmavine és una península de Mainland només unida a la resta per un estret istme, Mavis Grind. Hi ha qui presumeix que el travessa fàcilment llançant una pedra. Acaba a la punta de Fethaland, encara que el seu últim llogaret habitat sigui Isbister, on és possible trobar una aïllada cabina vermella al costat de la carretera com si es tractés de la mateixa Trafalgar square a Londres. A l'oest, Northmavine acaba radicalment en els espectaculars penya-segats de Eshaness, on segueix aquí el far de l'avi de Stevenson. Prop de les cases de Stenness, Braewick o Hillswick, els rompents s'han tornat accessibles al mar i s'han convertit en platges de còdols.
West Mainland gaudeix de la reputació de ser la regió més assolellada i sembla que sigui cert. A més posseeix petites platges on les cristal·lines aigües no tenen res a envejar, amb l'excepció de la temperatura de l'aigua i l'absència de cocoters, a platges tropicals de postal.
Cap al sud, hi ha les restes arqueològiques més visitats, els brochs de Mousa i Burraland, Old Scatness i Jarlshoff, abans d'arribar al seu extrem: Sumburgh Head, d'on Walter Scott, a les pàgines inicials de The Pirate deia ...well known to the mariners who navigate the stormy seas which surrounds the Thule of the ancients, in a cliff of tremendous height, entitled Sumburgh-Head, which presents its bare scalp and naked sides to the weight of a tremendous surge, and forms the extreme point of the isle... (Ben coneguda pels mariners que naveguen els mars tempestuosos que envolten la Thule dels antics, un penya-segat d'altura tremenda, anomenat Sumburgh-Head, mostra al descobert el seu nu costat a la força de les tremendes onades i constitueix el cap extrem de la illa ...)
Aquí entre mitjans d'abril i finals d'agost es troben desenes de milers d'aus. Les més fotografiades i gairebé emblemàtiques són els puffins, frarets, amb els seus curiosos pics multicolors. No falten araos, que amb la distància semblen pingüins, gavotins àrtics ni corbs marins. També hi ha gats encara que res tinguin a veure amb els antics homes de Cat o Catt. Abby en tenia un. Un gat.
© J.L.Nicolas
