Talaies Gaditanes
La millor és, sens dubte, la Torre de Ponent de la Catedral Nova. Des d'ella s'albira, a llevant, tota la badia, des del Puerto de Santa Maria fins a Puerto Real, i cap a occident l'Oceà interminable. Però també es distingeixen una petita miríade de torrasses que, impertèrrites, projecten l'atenció sobre la blava superfície de l'Atlàntic. Són les torres miradors de Cadis.
Fins a 1717 tot el comerç que arribava del Nou Continent es descarregava a Sevilla. El port fluvial de la ciutat andalusa monopolitzava el tràfec de mercaderies entre Amèrica i Espanya des del segon viatge de Colom, ja que es considerava el port més segur, protegit d'atacs i més fàcil de fiscalitzar per la Hisenda Reial. L'inconvenient que presentava el port sevillà era precisament el perfil del llit del riu, amb arenals d'escassa profunditat en alguns trams, com a la barra de Sanlúcar, que dificultaven l'accés a galions de gran tonatge. De fet es va acabar prohibint la navegació de vaixells de més de 400 tones. Pràctics i naus de menor calat transvasaven les mercaderies fins a la urbs sevillana. Es calcula que sobre el nou per cent de les embarcacions en trànsit cap a Sevilla havien embarrancat en algun punt del riu entre els anys 1503 i 1650. Aquesta no va ser l'única raó, però va afavorir, durant el regnat de Felip V, el trasllat de la Casa de Contractació i del Consolat d'Índies de Sevilla a Cadis.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o e-Book
