Tarifa, en l'Any del Desembarcament
Al-Walid ibn Abd al-Malik, sisè califa omeia, jugava amb el seu fill a l'àmplia estança, al costat d'una pila de ablucions en el seu palau de Damasc quan dos missatgers li van portar simultàniament noves des dels extrems del seu regne. La primera anunciava la conquesta de la Transoxiana, a l'Àsia Central, la segona l'èxit en el pas de l'estret, a Occident. El Califat Omeia acabava de posar un peu al país dels Vàndals, a Al-Àndalus.
A la mort del rei, Witiza, va assumir el poder Luderic menyspreant els drets de successió dels seus tres fills. A més Luderic, Don Rodrigo, tenia un contenciós pendent amb un dels seus subordinats, un personatge fosc en la història que podria haver estat un exarca bizantí. Algú a qui els berbers d'Ifriquiya, la nova província del Califat de Damasc, anomenaven Yulyan, Senyor de Septa, Ceuta. Aquest, desitjós de venjar una ofensa personal va acudir al governador d'Ifriquiya. Va anar a reunir-se amb Musa bin Nusayr a la ciutat de Qairuan. Musa va escriure al seu torn al Califa de Damasc per exposar-li la situació i temptejar els possibles beneficis que poguessin obtenir. Al Walid li va respondre: Envia a aquest país alguns destacaments que l'explorin i prenguin informes exactes i no exposis els musulmans als atzars d'un mar de revoltes onades.
Al 710, Yulyan va desembarcar amb uns pocs homes en la que anomenarien Illa Verda, Al Yazirat Al Jadra, futura Algeciras, a la recerca d'un encontre que li servís d'excusa per demanar ajuda externa. Aquest mateix any un lloctinent del governador Musa va ser enviat a explorar el terreny. Era Abu Za'rah Tarif ibn Malik al Mu'afari, qui amb un grup no determinat d'homes, algunes fonts assenyalen que van ser quatre-cents, altres arriben als tres mil, va desembarcar en una petita illa unida per una estreta franja de terreny en el punt més meridional de la península ibèrica. Era l'illa que avui es coneix com Illa dels Coloms. En el seu honor denominarien al lloc Al Yazirat Tarif, Tarifa.
A l'any següent, el 92 de l'hègira i entre abril i maig del 711 de la nostra era, Musa va decidir enviar una força superior. Va posar al comandament al governador de Tànger Tàriq ibn Ziyad. Dotze mil homes, berbers i àrabs van partir de Tànger, Alcazarquivir i Ceuta per fondejar al costat de la que s’anomenaria Muntanya de Tariq, Jabal Tariq, avui Gibraltar. El 19 de juliol va tenir lloc l’enfrontament amb les tropes de Luderic en un lloc proper a Barbate, la Llacuna de la Janda, en la que seria coneguda com batalla de Guadalete i on què desapareixeria el regent visigot. La descomposició del regne afavoriria l'avanç de les tropes musulmanes. Ja al novembre del mateix any havien conquerit Toledo, la capital i en cinc anys havien arribat pràcticament a tota la península ocupat més enllà dels Pirineus la Septimània fins a Tolosa i Narbona. Tan sols el franc Carles Martel els detindria a Poitiers.
Els llocs del desembarcament del 711 han canviat substancialment. Al-Walid ibn Abd al-Malik es sorprendria davant d'uns súbdits que parlessin anglès allà on Jabal al Tariq s'ha convertit en the Rock. L'Illa Verda, Al Yazirat al Jadra o Algeciras, en un dels principals ports de la Mediterrània i base dels transbordadors que enllacen la península amb el Marroc. Tarifa és el paradís del vent on durant tot l'any acudeixen aficionats del surf a vela.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
