Temples a la Jungla
Des de la terrassa més alta, el sol del matí caldeja la superfície rugosa de les pètries campanes que cobreixen les estàtues dels Bodhisattva. Una rere l’altra en una successió que sembla interminable. De lluny el cim del mont Merapi fumeja per sobre els núvols que amaguen les seves faldilles. Sembla una majestuosa apsara, una nimfa celestial, suspesa en l'aire. Borobudur es desperta.
Tan aviat com s'obre l'accés alumnes d'escoles amb els seus corresponents mestres s'afanyen a desfilar pel passeig que condueix cap a les escalinates principals. És un dels monuments més visitats d'Indonèsia. No falten els turistes foranis però la majoria de visitants és gent del país.
Probablement el nom de Borobudur provingui de Vihara Buddha Uhr, el Monestir Budista de la Colina. Encara que per al viatger francès Robert Chauvelot, qui va visitar el lloc en els anys vint del segle passat la meravella de Java, el rival d'Angkor ( ) significa en javanès Mil Budes, tal com va deixar escrit a Les Illes Paradisíaques.
Borobudur, una de les grans meravelles del món, a uns quaranta quilòmetres a l'oest de Yogyakarta, és un enorme temple Mahayana disposat per recórrer, simbòlicament, un trajecte de progrés cap a la il·luminació pels tres nivells de la cosmogonia budista. Herència de la dinastia Sailendra que va governar Srivijaya al segle VIII, l'estructura es va construir a mitjan d’aquella centúria sobre un turó. Es puja a través de diversos nivells arquitectònics que sumen sis plataformes quadrades i tres de circulars. Cinquanta-cinc mil metres cúbics ocupats per dos milions de blocs de pedra donen forma a l'enorme estupa. La seva planta posseeix el perfil d'un gegantí mandala.
© J.L.Nicolas
