Tot al Negre
El 1999 freqüentava als francesos que vivien al meu barri. En aquells mesos de finals d'any, s'estava celebrant el campionat mundial de rugbi, esport al qual alguns eren aficionats, fins i tot un d'ells havia jugat anteriorment. Regnava un cert optimisme. El 24 d'octubre havien superat els quarts de final davant Argentina a l'estadi de Landsdowne Road, a Dublín.
El 31 s'enfrontaven en semifinals als All Blacks neozelandesos a Twickenham, Londres. Així que, aquell dia, una vegada proveïts de suficient cervesa ens vam reunir a casa d'un dels meus amics gavatxos. No cal dir a quin dels dos equips feien costat. Jo, em vaig presentar vestit de negre.
Havia seguit, en algunes ocasions, alguna trobada dels kiwis, i sempre recordaré impressionat alguna de les carreres de Jonah Lomu. Mai vaig voler imaginar que es podia sentir intentant detenir aquella bèstia d'Auckland de metre noranta-sis i 120 quilos quan carregava cap al punt d'assaig a plena carrera. Probablement pànic.
Però en aquest nefast dia Cristophe Lamaison va estrenar el marcador per als bleus, i, tot i dos espectaculars assajos de Lomu i de que partien com a favorits, els All Blacks van sucumbir per 43 a 31.
El 12 de novembre, amb la derrota encara fresca, vaig aterrar justament a les antípodes: a l'aeroport de Auckland. Vaig passar el jet-lag i part de la nit en un antre anomenat Hard Rat’s Cafe, en una terrassa a tres o quatre pisos d'alçada, on vaig conèixer un grup de maoris. Vam simpatitzar, i després d'unes quantes jugs de cervesa ja estàvem lamentant el resultat de la semifinal. Van trobar un detall que, entre francesos, em vestís de negre.
Desaparegut el jet-lag va aparèixer la ressaca. Auckland, una de les grans ciutats més tranquil·les i silencioses del món em va semblar terriblement sorollosa. Vaig enfilar Queens fins a Victoria Market i vaig caminar i descaminar mitja ciutat. Al final del dia, quan ja no podia més vaig desembarcar en un restaurant de veritat a Lorne street. Tony’s. Davant unes ostres del Pacífic i un filet mignon Auckland la vida em van semblar sensiblement millor.
Llegir més en edició impresa o e-Book
© J.L.Nicolas
