Tro Breizh
Tro Breizh no significa res més que: a través de Bretanya. En bretó és clar. En els temps en què van arrencar les peregrinacions el recorregut entre les ciutats que acullen la història dels Set Sants Fundadors de Bretanya va facilitar als creients bretons sense mitjans per llargs viatges l'accés a l'oració davant una venerable, i més propera, relíquia.
La Bretanya francesa ja havia estat ocupada per tribus d'origen celta en temps del domini de Roma. Integrats en la cultura romana havien canviat la seva antiga llengua pel llatí fins que va caure l'Imperi. Les invasions bàrbares, principalment saxones, arribades a la Bretanya insular, van empènyer un moviment migratori cap al continent. La llengua cèltica va retornar a la península bretona i fins l'actual Normandia.
Amb els emigrants van creuar Mor Breizh, el Canal de la Mànega, els anomenats Sants Fundadors, que fossin probablement antics caps tribals de la Dumnonia i el sud-oest anglès, degudament transfigurats en mite en la versió cristianitzada. En alguns casos com el de Saint Pol de Léon, Paulus Aurelianus, formaven part de l'aristocràcia britano-romana. Els altres sis sants fundadors van ser Saint Tugdual, Saint Brieuc, Saint Malo, Saint Samson de Dol, Saint Patern i Saint Corentin. Als set els van correspondre les primeres diòcesis bretones que conservarien si fa no fa el mateix territori fins a la creació dels departaments durant la revolució francesa.
L'última etapa d'aquest pelegrinatge circular es situa a la tranquil·la localitat de Dol de Bretagne, on a la seva catedral reposen les restes d'aquest setè sant fundador, qui va morir a la ciutat el 565. La seva existència real es certifica en les actes del Concili de París de 560. Saint Samson provenia de Gal·les, del monestir de Llantwit-Major. A la catedral hi ha un vitrall que representa el seu viatge fins a Bretanya, i un sarcòfag que un dia va ocupar ell en persona.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
