Un Bastó Batak
És la principal eina dels bruixots Batak. Amb ell convoca la pluja, el benestar i la protecció de la comunitat, allunya els enemics, és la panacea per a gairebé tot. En diuen tunggal panaluan o tunggal malek o malehat. El bastó màgic del sacerdot.
Els Batak havien estat un poble guerrer i nòmada, probablement procedents de Taiwan o Filipines, que es van assentar en el llac Toba i en les regions circumdants al nord de Sumatra. Eren caçadors de caps i havien practicat el canibalisme fins que a principis del segle XIX van ser cristianitzats per missioners holandesos i alemanys. Són particulars les seves cases de fusta en forma d'embarcació invertida suportades sobre pilons. A cada casa habitaven diverses famílies compartint un corredor i un saló comú. El frontal, un ampli sortint que es projecta al buit està decorat amb motius florals i geomètrics, dibuixos místics i criatures mítiques de colors vius, usualment blanc, vermell i negre, coronat sovint per l'efígie d'un búfal, de vegades fins i tot per la veritable cornamenta de l'animal.
Els poblats Batak disposaven dels seus propis consells d'ancians i de caps responsables de supervisar les cerimònies i administrar justícia, com en el cas del poblat de Ambarita, a l'illa de Samosir al costat del llac Toba. En altres temps, s'asseien a Huta Siallagan, un pati al poble on encara hi ha un grup de cadires de pedra. Davant d'una taula deliberaven. Poc més enllà, sobre una llosa cerimonial s'executaven els sacrificis humans.
© J.L.Nicolas
