Un Lleó Grec a Venècia
Venècia està plena de meravelloses terrasses des de les quals es pot contemplar relaxadament com passa la vida davant els ulls, bevent mentrestant sense presses un cafè o un spritz. Hi ha una que és particular, tot i no tenir cap tret destacable, les seves taules metàl·liques són ordinàries, el local en si no té cap encant especial que mereixi tot just aturar la mirada. Estén les seves taules i cadires en una cantonada del campo del Arsenal, curiosament a mig camí del pont del Paradiso i del pont del Purgatori. La particularitat d'aquesta espècie de limbe és que des dels seves taules es poden contemplar plàcidament els quatre lleons que guarden les portes de l'Arsenal. Un d'ells, el que està situat a l'esquerra és singular, d'uns tres metres d'altura, esculpit en marbre de la Muntanya Pentèlic, el mateix que es va emprar en la construcció del Partenó i altres complexos de l’Acròpoli atenesa. Té gravat en forma de serp en el seu llom, a ambdós costats, un reguitzell de caràcters rúnics.
En altres temps aquest lleó va decorar l'entrada del port del Pireu, al costat de Atenes. Es diu que era una font de la qual brollava l’aigua per la boca del felí. Simplement es desconeix des de quan ja que no se sap amb certesa quan va ser esculpit. Algunes fonts ho daten en el 480 abans de Crist citant que va ser tallat en commemoració de la victòria grega sobre els perses a la batalla de Salamina. Altres daten el seu origen en el segle primer o segon de la nostra era. La veritat és que des del segle XIV el Pireu era anomenat pels comerciants de les repúbliques marítimes italianes Porto Leone, en clara al·lusió al lleó que guardava les seves aigües.
Anteriorment, l'any 1040, durant una revolta de la població del port, que en aquell moment formava part de l'Imperi Romà d'Orient, l'emperadriu de Constantinoble Zoe Porfirogéneta i el seu marit Miguel IV Paflagó van enviar la Guàrdia Varega a sufocar la rebel·lió. Llavors, en els lloms del lleó del port, es van gravar les serpentejants runes que van deixar constància de la intervenció víkinga al Pireu.
En 1687, durant una de les múltiples guerres véneto-turques, Francesco Morosini, comandant de l'expedició veneciana al Peloponès, qui es convertiria un any més tard en el 108 Dux de la Sereníssima República, va decidir, després d'haver bombardejat el Partenó, endur-se com a botí el lleó del Pireu cap a Venècia. El lleó grec va quedar des d’aleshores instal·lat a les portes de l'Arsenal.
© J.L.Nicolas
