Un Te a la vora del Cel
Es podria dir que Nuwara Eliya és un lloc atípic en el cor de Sri Lanka i en el càlid sud d'Àsia. La raó és que és un dels pocs llocs de l'illa on es pot adquirir un plomissol o un jersei d'abric i, a més, fer-los servir.
Nuwara Eliya està situada a gairebé dos mil metres d'altitud, concretament a 1.889. Fa fred. Aquesta és l'explicació. I aquesta és també l'explicació que els anglosaxons, durant el període dels seus anys colonials a Ceilan, estimessin l'enclavament en el qual recordaven les boires dels shires del sud, els plugims escocesos i, en general, les fresques temperatures de la Gran Bretanya. Aquí van construir algunes magnífiques mansions victorianes, com l'antiga residència de Sir Henry Gregory, un dels últims governadors anglesos, avui reconvertida en hotel, a més del Hill Club, un camp de golf de divuit forats, jardins i un parc, el Victoria Park, un viver de truites al costat del llac Gregory i encara se celebren curses de cavalls en un atrotinat hipòdrom. A uns vint quilòmetres al sud de la població s'estén un altiplà que manté uns dos mil metres d'altura, és Horton Plains, d'ell sobresurten alguns dels cims més alts del país: el Kirigalpotta, de 2.395 metres i el Totapola, de 2.359. El lloc més conegut de l'altiplà és l’anomenat World's End, no és la fi del món, però l'altiplà acaba abruptament en un precipici de set-cents metres.
El mateix clima que va atreure els europeus també va propiciar el desenvolupament del cultiu del te, encara que no fos originari de l'illa. Inicialment, els colonitzadors holandesos estaven més interessats en el comerç de la canyella, que enviaven a Europa des de les possessions a Indonèsia i Ceilan. A principis del segle XIX, ja sota domini britànic, el comerç de la canyella va decaure sent substituït progressivament pel del cafè. El 1869 un fong parasitari anomenat Hemileia Vastatrix va delmar els cafetars singalesos.
El cultiu del te, del qual un tal James Taylor i un altre Henry Randolph Trafford van ser precursors, va començar a prendre el relleu dels malalts cafetars. A més de la mateixa planta, els britànics van importar també una econòmica mà d'obra de l’Índia. Milers de dones tàmils es van incorporar a la nova indústria singalesa, bàsicament en l'àrdua tasca de la recol·lecció. El francès Robert Chauvelot les va descriure a principis del segle XX: "flexibles i harmonioses, entre els arbustos d'un verd fosc lluent. Les seves mans semblen voletejar sobre les fulles dentades com serres, semblants a papallones. Vestides, les unes, de drap bru, les altres de llenç blau clar, totes elles porten un vel blanc sobre el cap i cenyint-les el front. Des de lluny se les prendria per religioses que estiguessin recollint rams de llorer per a l'altar de Maria".
L'escena no ha canviat en absolut. Sri Lanka és un dels pocs països productors de te on la producció encara no s'ha mecanitzat i es continua recollint manualment. Encara són les dones tàmils les que dediquen la jornada a separar, diàriament, entre quinze i vint quilos de fulles dels arbusts, habitualment les dues més recents al costat de la incipient nova tija. El te és un arbust que, si no es talla, pot arribar als deu metres d'altura, generalment es poda a un metre del sòl, entre altres coses, facilita notablement la collita.
Un cop recollides, les fulles de te es deixen assecar disposant-les en capes poc espesses sobre safates de bambú. Abans que ho facin completament es trenquen per donar inici al procés de fermentació, el qual s'aturarà escalfant les fulles per assecar-les de nou. El producte final es separa i distribueix en funció de la seva qualitat. Normalment es classifica emprant tres paràmetres, el primer és la mida del producte final, entre pols i fulla, dust i leaf, amb mesures intermèdies anomenades fanning i broken, el te en pols és el que s'empra per a les bossetes; el segon pren com a referència la qualitat: flowery, pekoe i souchong, i el tercer l'altitud de la plantació: low-grown per ubicacions a menys de 600 metres sobre el nivell del mar, mid-grown i high-grown per a més de 1200; l'altitud de la plantació repercuteix en el creixement de l'arbust i per tant en la qualitat de les fulles.
Actualment el cultiu del te és una de les principals indústries de Sri Lanka, quart productor mundial després de la Xina, l'Índia i Kenya. Arriba a generar una sisena part del PIB. Dues-centes vint mil hectàrees de plantacions s'estenen, bàsicament pel centre de l'illa, en les seves zones més elevades, una xifra que representa el 4% de la superfície total del país.
Però al marge de les fredes xifres hi ha la infusió calenta. I si recordo d'algun lloc on vingués de gust prendre-la era als jardins de l'antiga mansió del governador durant les gèlides tardes de Nuwara Eliya, allà, prop del cel.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o e-Book
