Una Passejada per Filopappos
L'Acròpolis d’Atenes té al davant una àmplia zona verda que, al cor de la capital grega, es converteix en un relaxat espai on passejar lluny de l'enrenou urbà i a l'ombra d'alzines i xiprers. És el turó de Filopappos. Des d'allà hi ha unes vistes privilegiades sobre el Partenó, la resta d'Atenes i fins i tot de les aigües del golf Sarònic, a l'Egeu.
Gaius Julius Antiochus Epiphane Philopappus, Juli Antíoc Filopappos en una versió reduïda, net del rei Antíoc IV, va ser un príncep de l'antic regne armeni de Commagene, annexionat per l'Imperi Romà en els confins de Síria. Filopappos va viure entre els segles I i II, va néixer l’any 65, durant la dominació de l'Imperi Romà a Grècia. La seva família es va traslladar a Roma arran del conflicte amb Partia i ell, posteriorment, es mudaria a Atenes on va residir fins a la fi dels seus dies havent-se convertit en un ciutadà benefactor i influent. Vinculat a les elits romanes va tenir amistat amb l'emperador Trajà i el seu hereu Adrià. La seva mort, esdevinguda l'any 116, va tenir repercussió a Atenes fins al punt en què se li va dedicar el gran monument que corona el turó que avui porta el seu nom.
On el promontori descendeix abans de convertir-se en el turó de Pnyx hi ha l'església bizantina del segle XII Sant Demetri Lumbardiaris restaurada per l'esmentat Pikionis. I uns passos més enllà es troba el lloc on els antics atenesos es reunien deu cops l’any en ekklesia, assemblea, per discutir temes polítics des que Clístenes va cedir poder a la ciutadania l'any 507 aC, és l'anomenat Pnyx que dona nom al turó. L'espai està format per una gran plataforma circular de pedra que aprofitava el vessant com si es tractés d'un teatre amb alguns graons tallats a l'extrem que du a la tribuna on els oradors es dirigien al públic. Aquí van parlar Pèricles, Arístides i Alcibíades entre d'altres i Demòstenes va llançar les seves famoses Filípiques contra Felip de Macedònia. L'emplaçament va començar a ser excavat el 1910 per la Societat Arqueològica d'Atenes, excavacions que prosseguirien en la dècada dels anys trenta traient a la llum els fonaments d'alguns importants edificis, tots ells construïts quan el lloc ja no era emprat per a les assemblees: dos grans estoes, l'altar de Zeus Agoraios, patró dels oradors, i el santuari de Zeus Hypsistos.
Molt a prop hi ha la cúpula de l'antic observatori abans d'arribar a l'Observatori Nacional d'Atenes que, menyspreant la contaminació lumínica de la ciutat, obre aquí el seu telescopi al cel des que va ser fundat el 1842. Gairebé als seus peus, descendint pel turó, l'església ortodoxa d' Agia Marina sembla la cirereta del pastís, molt a prop del turó d’Aeropagus, un altre turó amb bones vistes sobre l'Acròpolis, el seu nom prové de Ἄρειος Πάγος, Areios Pagos, la roca d'Ares que els romans van convertir en roca de Mart, el déu de la guerra. Abans del segle V aC es reunia aquí el consell d'ancians que, al seu moment, va acceptar les reformes democràtiques proposades per Soló. Èsquil, en les Eumènides, l'última peça de la Orestíada, va emprar el turó com a escenari del judici d'Orestes per l'assassinat de la seva mare Clitemnestra i el seu amant Egist.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
