Utrecht, on el Tractat
Utrecht va ser una de les ciutats que va participar en la fundació de la República de les Set Províncies Unides, embrió dels Països Baixos. Aquí es va signar el tractat pel qual Europa es va repartir entre les cases d'Àustria i la de Borbó, sense oblidar els interessos britànics.
Fent un cop d'ull a qualsevol mapa s'adverteix l'empremta que van deixar la fortificació de la ciutat i la desena de castells que l'envolten. No en va Roma va establir al segle I diverses fortaleses al costat del riu, una d'elles va ser el Castellum Ultra Trajectum, d’on en deriva l’actual nom de la ciutat. Uns anys abans de la fi del primer mil·lenni va ser visitada pel viatger i comerciant andalusí de Tortosa Ibrahim ibn Ja'qub qui descriu les riqueses i l’economia basada en els teixits. Les seves impressions van ser recollides posteriorment per un altre geògraf de Al-Àndalus en el Kitâb al-Masâlik wa'l-Mamâlik, el Llibre de Carreteres i de Regnes.
Entre 1713 i 1715 es van signar a la ciutat una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra de Successió Espanyola, en realitat una contesa de reestructuració europea que va canviar les influències de les cases reials dels Àustries i els Borbons on la corona britànica no va deixar de treure profit de la situació. Bàsicament va suposar la fi del monopoli espanyol sobre el comerç amb el Nou Món i la cessió de territoris de la Corona d’Aragó, Sicília i Sardenya, que van ser lliurats a les cases de Savoia i als Àustries i Menorca que va ser cedida a Anglaterra. Espanya també va perdre les darreres possessions als Països Baixos a mes de Gibraltar.
Al segle XVI el triomf de les tesis de la Reforma va convertir al protestantisme a una bona part de les esglésies del nord d'Europa. Algunes van ser desamortitzades i altres transformades al nou culte. Més recentment, al carrer Steenweg, una d'elles, la Buurkerk, ha estat convertida en el Museum Speelklok, museu de joguines mecàniques, una altra, la que va ser Maria Minor, és el concorregut Cafe Olivier, que encara conserva l'altar i l'òrgan. Al marge de la Reforma, la catedral de Sant Martin va patir, el primer d'agost de 1674, les conseqüències del pas d'un tornado que va destruir part de la nau central. La catedral va començar a construir-se, amb el projecte del mestre Jan van Henegouwen, al segle XIII i no es conclouria fins a l'any 1420. Després dels devastadors efectes del tornado el campanar va quedar aïllat de l'església. L'espai que els separava es va acabar convertint en la Domplein, la plaça Dom. La Domtoren, el campanar, és actualment un dels símbols de la ciutat. Es pot ascendir, després de superar 465 esglaons, fins als miradors situats a 70 i a 95 metres, prop de la cúspide de la torre, a 112 metres, el que la converteix en la més alta dels Països Baixos. A l'interior de la Domtoren es troben el carilló i les catorze monumentals campanes foses el 1505. També es poden veure els soterranis de l'església, Domunder, on les últimes excavacions arqueològiques van descobrir restes de la fortalesa romana i de la base de la pròpia església.
En una cantonada de la plaça hi ha l’Academiegebow, una de les universitats de la ciutat. L'immoble va ser aixecat el 1579, any de la creació de la Unió d'Utrecht i en ell es va signar al juliol de 1581 l'acord del primer estat independent dels Països Baixos, les set Províncies Unides que van agrupar a Brabant, Gelderland, Zupthen, Holanda, Zelanda, Frisia, Malinas i Utrecht.
Al davant hi ha una enorme pedra amb caràcters rúnics gravats i al costat d'aquesta última un pedestal que suporta una estàtua dedicada al comte Jan van Nassau.
L'altra atracció d'Utrecht es troba en els seus canals. En un país sense muntanyes el traçat de vies aquàtiques va proporcionar una major agilitat en el transport i distribució de mercaderies. El canal principal va ser construït entre els segles XI i XII, és l’Oudengracht, el canal vell, i enllaça els rius Kromme Rijn i el Vecht. S'hi van instal·lar molls i magatzems i també túnels per superar el desnivell entre la calçada i els embarcadors. Molts dels carrerons del centre es van idear originalment per, simplement, facilitar-ne l'accés al canal. Actualment el recorregut de l’Oudengracht, des Museum Kwartier fins al barri de Wijk C al nord, s'ha convertit en un agradable passeig. Els antics molls de càrrega han substituït els magatzems per restaurants que a la menor insinuació de bon temps treuen les taules als molls. On el canal es corba en una ampliació concebuda per permetre el viratge de les barques es van construir els primers grans magatzems de la ciutat, Winkel van Sinkel, amb una façana neoclàssica que incorpora quatre còpies de les cariàtides de l'Acròpolis d’Atenes.
Avui Utrecht segueix creixent, també cap a les altures. Al voltant de la moderna estació central de ferrocarril, Utrecht Centraal, s'ha construït una extensa zona comercial coberta que compta amb més de cent cinquanta botigues, Hoog Catharijne i el centre musical de Vredenburg, o la torre d'una entitat bancària que, conclosa l’any 2010, ha intentat competir amb la Domtoren. Li han mancat set metres. Una mica més enllà, cap a l'oest, hi ha el barri de Lombok, malgrat el nom d'illa indonèsia a Kanaalstraat la població és bàsicament d'origen turc. S'evidencia en els comerços i sobretot, en caure la nit, en els neons blaus que il·luminen els dos minarets de la mesquita Ulu Cami i el modern centre cultural. Seguint les aigües del canal al costat de Leidseweg es conserva un antic molí que servia a una serradora, dos ponts llevadissos, tan característics en els Països Baixos, creuen el canal, recorden aquell que va pintar Van Gogh a Langlois, al costat de Arle.
© J.L.Nicolas
