Visca la Pepa
Fernando VII, por la Gracia de Dios y la Constitución de la Monarquía española, Rey de las Españas, y en su ausencia y cautividad la Regencia del Reyno nombrada por las Cortes generales y extraordinarias, á todos los que las presentes vieren y entendieren, sabed: Que las mismas Cortes han decretado y sancionado la siguiente Constitución política de la Monarquía Española.
Això deia la capçalera d'una de les primeres pàgines de la Carta Magna promulgada el 1812. Aquesta pàgina i totes les següents el monarca les faria servir de paper higiènic després de la restauració en concloure la guerra del Francès. Però tot i així va inspirar la major part de les constitucions iberoamericanes després de les seves respectives emancipacions de la metròpoli i també, a Espanya, s'aplicaria durant el trienni liberal de 1820 a 1823, així com durant el breu període durant el qual el es va preparar la Constitució de 1837.
La redacció de la primera Carta Magna espanyola es va realitzar durant l'ocupació de la península per les tropes napoleòniques. Però l'ocupació no era completa, algunes ciutats resistien els llocs de les tropes gal·les. El govern espanyol va adoptar com a seu la Reial Vila de la Isla de León, avui San Fernando, al costat de la ciutat de Cadis. Tot malgrat el bloqueig a què estava sotmesa per seixanta mil soldats al comandament del mariscal Claude Víctor, un 24 setembre 1810 van jurar els diputats arribats a l'illa.
El 28 de novembre es notifica a les Corts l'enviament de tres congressistes a Cadis perquè trobessin una ubicació adequada per a la celebració de les sessions plenàries. El 3 de desembre els diputats Morales, Cea i Aguirre informen que el local idoni és l'oratori de San Felipe Neri, al carrer de San José cantonada amb Santa Inés. Es va reformar la decoració interior del temple, es va modificar l'entrada per l'altar major i a la capçalera es va penjar un retrat del monarca. A l'interior formant un semicercle de bancs i cadires es formava un espai central per al president i el secretari.
Després de mil quatre-centes sessions de debats el text va prendre forma. En els seus 384 articles es va establir per primera vegada el concepte de sobirania nacional i la divisió de poders, es reconeixia la ciutadania d'espanyols peninsulars, americans i filipins en igualtat de condicions, la llibertat d'expressió, de premsa i d'impremta, el dret a la llibertat personal, la inviolabilitat del domicili i atorgava garanties processals i penals. Finalment es va fer pública de manera solemne el 19 de març de 1812, dia de Sant Josep. D'aquí el seu sobrenom: Pepa.
El dia de Sant Josep es va despertar tapat a Cadis. Els núvols sobre la desembocadura del Guadalquivir més els que cobrien el castell de Sant Sebastià no pronosticaven una jornada assolellada. La comitiva que va partir de la Duana per dirigir-se al Oratori estava predestinada a mullar-se d'una manera o altre. Van recórrer el carrer de Santa Inés fins arribar a la plaça de San Antonio. En l'Alameda el fort vent impedia sentir fins i tot les canonades franceses. A l'església del Carme s'oficiava un Te Deum. Segons Pérez Galdós hasta los mendigos, mancos, cojos y lisiados abandonaron sus puestos corriendo hacia la Cortadura, con la intención de recoger abundantes limosnas. No pedían en nombre de Dios y la caridad, sino en nombre de aquella otra deidad nueva, diciendo:-¡Por las Cortes, por las Cortes!.
Arribant al carrer Ample, camí obligat en el centre de la ciutat, es gira a mà esquerra per acabar trobant la plaça de San Francisco, on una placa recorda al diputat doceañista equatorià José Mejía de Lequerica.
És fàcil tancar el circuit en el veí Hotel de les Corts, on les habitacions en lloc de tenir número s'identifiquen amb els noms d'il·lustres diputats de l'època. Almenys ho intenten.
© J.L.Nicolas
Llegir més en edició impresa o Ebook
